Ara sí ho ratifique. He comptat fins a cent i ja puc dir, més seré, que Camps és un gramàntul que mereix ser empresonat per arruïnar als valencians. Si ja em bullia la sang per deixar un país endeutat, només em faltava saber que pagarem el deute del València CF perquè el molt impresentable avalà un crèdit de la Fundació del club de Mestalla. Dit en termes futbolers, Camps i el seu equip de govern «jugaren com mai i perderen com sempre». Perdérem com sempre, corregisc. Ja em diran, doncs, si el seu lloc no és la presó en comptes del Consell Jurídic Consultiu. De moment, continuant amb la metàfora futbolera, mereix targeta roja i expulsió del partit (del PP i del terreny de joc de la política). Ho han sentit, senyors de Gènova? Toc, toc Hola? Hi ha algú?
«Coses de la política», diran alguns amb la mateixa resignació que altres diuen «coses del futbol». Puix no, ja que és de suïcides avalar un club que oferia menys garanties que un rifle de fira. Posats a fer, millor avalar els crèdits que els valencians sol·licitaven als bancs per comprar una vivenda. Això sí que seria política social i no auxiliar econòmicament un club amb jugadors que tiren de Ferrari, Porsche o Lamborghini. Per cert, ara que el govern valencià és el màxim accionista del club, retallarà el sou a directius i jugadors tal com ha fet amb els funcionaris? Ja sé que a alguns aficionats els preocupa més la clàusula de rescissió del seu ídol que la seua pròpia situació laboral; però té collons la cosa que el Consell subordine serveis essencials, com educació i sanitat, a solucions populistes com avalar un club de futbol.
És evident que el campsisme fou la còpia al paper carbó d´un populisme d´opereta coent i mixorrer cimentat en el «pa i circ» (això sí: poc de pa i molt de circ). Però el populisme només funciona a curt termini; a la llarga, provoca més rebuig que simpaties, com bé saben els emperadors romans als quals el «pa i circ» no evità que acabaren assassinats. Si fa no, com Camps: cadàver insepult, políticament parlant.
