El segle XVII vingueren a la Marina repobladors mallorquins, gent de peu, que, en general, van ser enviats a l´interior de la comarca, als terres menys productives i de pitjor conreu. L´Església els considerava persones difícils, i els genovesos, que havien vingut a la Safor, es queixaven al duc de Gandia: «El avernos puesto entre quatro o sinco casas de mallorquines, que ademas de ser dichas casas de continuo mesones de gente muy ruyn, también mallorquina€»
Uns anys més tard, a mitjan segle XVIII, s´assentaren a la costa diverses famílies occitanes emprenedores, de comerciants i intel·lectuals, que van donar una fortíssima espenta a l´economia valenciana. I on he dit de la Marina, dic ara valenciana perque realment els efectes de la gran tasca econòmica i cultural dels occitans marinencs no es va reduir a la comarca. A la Baixa, a Altea, diu Pere Maria Orts que «el comerç de les ametles i la pansa estava en mans de mercaders del Sud de França, del Bearn». També en la Safor, i en altres llocs del país, trobem diverses famílies occitanes afincades, en els mateixos anys, les quals formen part de les elits capdavanteres, creadores: Lombart, Romaguera, Fourrat. A Dénia, duen cognoms com Merle, Morand, Gay, Chabàs, Bordehore, etc. La història, considerada objectivament, és com és. Contrasta profundament comprovar la gran diferència entre els humils mallorquins, que no donàrem cap nissaga ni cap personatge important, i els occitans, alguns descendents dels quals són noms importants en l´economia i la cultura valenciana: Les grans fortunes de les famílies Morand, Merle, Gay€ el renom de Roc Chabàs i Juan Chabàs, per exemple, en són una bona mostra. He intentat trobar algun exemple semblant entre els meus avantpassat illencs i no n´he trobat cap. L´auge del comerç de la pansa, de la seda, etc. està lligat a aquells personatges occitans, els més destacats dels quals són Morand a la Marina, i Lombart a la Safor. És profundament injust no reconéixer la gran importància que han tingut les persones que van donar tanta energia, tant de talent i tanta creativitat a la societat valenciana, on es van assentar, després de deixar les seues terres d´origen al Llenguadoc; a Montginebre, en la Provença; al Bearn, Gascunya, etc. Francesos de nació, pero de parla provençal, gascona, llenguadociana€ La toponímia i l´antroponímia valencianes estan plenes de mots de procedència occitana que els especialistes, educats parcialment, no entenen, no saben interpretar. És imprescindible, per tant, obrir la ment, ampliar les fronteres culturals, si volem saber qui som, com som, i d´on vénen alguns dels principals personatges que han elevat la societat valenciana a altes quotes de benestar social.
