L'altre dia, enmig de l'àmbient faller del mes de març, va vindre a la tertúlia "fusteriana" de l'Octubre, Antoni Bargues, de l'associació cultural El Micalet. Li vaig comentar que havia escrit un article sobre la seua intervencio a la jornada sobre Josep Giner i Marco a la Universitat de València. Em va matisar que l'anècdota de l'home de València que s'ofegava al port de Castelló i els castellonencs cridaven en a seua modalitat "Que s'ofegue!, Que s'ofegue!" i l'ofegant els insultava "Mal parits!" pensant que volien que s'ofegara, és del propi Josep Giner, que la feia servir per explicar que les diverses modalitats ens els parlars que hi ha a la llengua catalana sencera, hi ha també dins dels parlars valencians. Era la manera gràfica i humorística que utilitzava Josep Giner per explicar, la unitat de la llengua. També feia servir una altra metàfora molt bonica, interessant i punyent.

Deia Giner que les diverses variants de la llengua catalana, el rossellonés, l'illenc, el valencià-lleidetà, el català oriental i el de la Franja eren cinc varietats que formaven la totalitat de la llengua, com els cinc dits d'una mateixa mà... No podem prescindir-ne de cap dit perquè els cinc dits formen la mà sencera que podem fer servir per agafar, agarrar, prendre, acaronar, agredir, defensar-se, atacar, fer l'amor, saludar, menjar, escriure, indicar, assenyalar, advertir, gesticular, cuinar, treballar, girar fulls, llegir, etc. però ens cal la mà sencera, no ens sobre cap dit. Amb les diverses variants lingüístics de la nostra llengua igualment. Som com els dits d'una mà, els necessitem tots, perquè ens cal la mà completa sense amputacions, sense castracions. Com els fills d'una mare que té cinc fills, no li'l sobra cap, ha d'estimar als cinc, des del més gran al més menut. Tots valen, tot li mereixen estima. Com la nostra llengua, les seues varietats l'enriqueixen, la fan més potent, més útil, més forta, si mantinguem tots els dits units a la mà, sense castrar-ne ni amputar-ne cap, perquè no en sobra cap de dit, ni cap fill, ni cap variant o modalitat lingüística de tot el domini valencianoparlant o catalanoparlant.

Alguns d'altres contertulians recordaren una altra anècdota lingüística que passà als anys seixanta. No estic segur si Bargues o un amic d'ell, estava parlant a la ciutat de València en valencià, un senyor feixista li va dir allò tan repugnant de "Hable en cristiano", és a dir "en espanyol"... I Bargues o un dels seus amics li va respondre: En castellano sólo sé decir una palabra: "Hijodeputa!". I s'armà gresca.

També recordaren Bargues, Joan Senent, Vicent Maroto, Enric Solà, etc. que a finals dels anys seixanta, al voltant del 67 o 68, anaren una colla de joves a la cridà, quan el mantenidor es posa a dir els tòpics haituals i rancis en espanyol, el jovent valencià es van posar a cridar: "En valencià, en valencià", i aquell energúmen de mantenidor franquista, tan semblant als dirigents actuals del PP, es va posar a insultar-los, a dir-los subversius i de tot, només perquè demanaven que el mantenidor de les falles de València fera el seu discurs en valencià. I és que aquesta gent sempre han estat contra el valencià i si després l'han fet servir ha sigut per fabricar anticatalanisme, rebre subvencions milionàries i paralitzar el desplegament de les lleis d'ús i ensenyament del valencià a tots els àmbits socials del País Valencià. Són les subvencions il·legals, racistes, xenòfobes, antivalencians i anticatalanes que han rebut entitats com Lo Rat Penat, la RACV, els GAV per haver practicat un terrorisme polític contra els catalans i/o els valencians del País Valencià. El que s'assenyalà a la tertúlia és que no només el PP subvencionà i mantingué aquestes institucions secessionsites infectades de franquistes per anar en contra del valencià, sinó també el PSOE, després del pacte Abril Martorell-Alfonso Guerra, amb una voluntat deliberada de destrossar tot lo valencià i espanyolitzar el país dels valencians. I això és molt trist i lamentable perquè des de fa més de tres dècades, insistentment, els partits hegemònics espanyols han fet unes polítiques lingüícides per a fer desaparèixer el valencià del País Valencià i enfrontar els valencians entre si i contra els catalans del PV, del Principat de Cataluya, de les Illes o del Rosselló.

I sobretot és molt trist perquè, com apunta Ximo Puig, l'actual secretari del PSPV, enllaçar el País Valencià amb Catalunya, la nostra porta d'Europa, és una questió de supervivència. Com apunten els assajos de Josep Vicent Boira, Vicent Flor, Rafael Beneyto, Rafa Xambó, Joan Francesc Mira, Josep Guia, Pau Viciano, Gustau Muñoz, etc. només des d'una valencianisme capaç de cooperar amb la resta del domini lingüístic podem trobar l'eixida a la roïna i a l'atzucat on ens ha ficat les polítiques econòmiques, culturals, lingüístiques i "nacionals" del PP que deien que ens anaven a portar a la "prosperitat absoluta". Han sigut polítiques suïcides a tots els àmbits. Sempre tancant-nos les portes a les relacions institucionals amb Catalunya, sempre genuflexos davant de Madrid, acceptant pactes fiscals injustos, acceptant la subordinació i el sucursalisme davant l'Espanya de matriu castellana on nosaltres els valencians desapareixen. Promovent polítiques sempre contra Catalunya i contra els propis interessos del país dels valencians a tots els àmbits.