Vos observe des de la discreció extraparlamentària i sent vergonya. Teniu la immensa fortuna d´estar allí on es pot fer política i contribuir amb això a la millora de les condicions de vida del vostre poble i (Déu dóna pa a qui no té dents) no feu res per aprofitar eixe privilegi.
Ni la crisi, ni la desocupació, ni el drama dels desnonaments vos fan canviar de guió i, mentres la societat demana llum, no feu més que donar fum, preocupats per les vostres pròpies misèries a les què dediqueu tot el temps que hauríeu d´ocupar en resoldre la situació.
No teniu ulls més que per a la corrupció, la corrupció dels altres, perquè per a la pròpia esteu cegos. Podeu passar dies, setmanes i mesos refregant la porqueria aliena i tot seguit restar tota importància al vostre propi femer en un acte de cínic extermini de la democràcia, mentres el futur s´enfosquix per al ciutadà d´a peu que, enlluernat per l´espectacle que oferiu, ha de tornar a la seua realitat després del «xou» pensant que tots els polítics sóm iguals.
Parleu de regeneració i de transparència amb el mateix desvergonyiment amb què manteniu el «statu quo». Feu com que canvieu les coses per a deixar-les exactament igual. Ens heu tractat durant tant temps com a idiotes que vos haveu cregut que realment ho som i preteneu seguir amb este joc com si no passara res, però sí que passa, passa que estem farts. Farts del «i tu més», farts de mentides, farts del vostre corporativisme.
No vos adoneu dels monstres que creixen a l´ombra de la vostra incompetència. El populisme s´alimenta d´ella, es fa gran i amenaça de convertir en un circ els nostres parlaments com ha passat ja en altres països, però esteu tan absorts, tan desconnectats de la realitat que no ho descobrireu fins a l´endemà, quan llegiu els titulars amb els ulls desorbitats per la sorpresa. Inútils.
No vos queda un altre remei que la catarsi, la porga dels corruptes que cada u té entre les seues files, l´amputació dels membres putrefactes, la rendició de comptes, la transparència i en els casos més extrems, la dissolució per a deixar pas a aires nous. No hi ha més saldo en el compte corrent de la credibilitat mentres les acusacions siguen creuades, ara toca mirar cap a l´interior de cada partit i traure el propi fem al carrer, toca passar pels jutjats i les presons, toca tornar els diners.
Feu açò i feu-ho ràpid, poseu-vos a legislar immediatament per a traure al poble del pou en què l'heu ficat i si no, aneu-vos-en a fer punyetes.
