Sant Jordi, antic patró del Regne de València va ser un màrtir cristià del segle IV a l´Església de l´Orient. El seu nom, d´arrel grega, vol dir «el qui treballa la terra» o «llaurador». Per això, l´Evangeli de la festa de Sant Jordi és el capítol 15 de l´evangelista Sant Joan: «Jo sóc el cep veritable i mon Pare és el vinyater», és a dir, el qui treballa la terra, el «Jordi».
La devoció a Sant Jordi es va propagar d´Orient a Occident i va ser tan gran, que el nostre sant va ser anomenat «gran màrtir» o també «màrtir insigne».
Són moltes les esglésies dedicades a sant Jordi i també les representacions pictòriques, tant pel que fa a la seua condició de màrtir de Crist, com a la llegenda de la lluita contra el dragó, en defensa de la princesa.
Sant Jordi, que a més d´antic patró del Regne de València, ho és també d´Anglaterra, Aragó, Catalunya, Georgia, Grècia, Lituania, Polònia, Portugal, Rússia i Sèrbia, és venerat a Alcoi, Paiporta, Banyeres de Mariola i a Sant Jordi, al Baix Maestrat. Un dels sermons més coneguts sobre Sant Jordi, és el de Sant Andreu de Creta: «Els sepulcres dels màrtirs són sempre resplendents. El que festegem hui, és molt més venerable i més gloriós que tots els altres». Sant Andreu de Creta, feia referència al fet que Sant Jordi se celebra generalment, entre la Pasqua i l´Ascensió del Senyor. I per això deia: «Enmig d´aquestes festes, com enmig de dos sols que, amb el propi moviment segueixen la seua òrbita, la festa de Sant Jordi és com una lluna, que rep la llum dels dos sols i il·lumina el món amb raigs semblants als de Crist».
La protecció de Sant Jordi va ser invocada pel rei i l´exèrcit de Jaume I en la conquesta de València com el sant protector de la Corona d´Aragó, com queda palès a la Crònica del rei Conqueridor i en l´ermita del sant, a El Puig. Aquesta popularitat del nostre sant màrtir i cavaller, queda patent també en les festes de moros i cristians de tants pobles, o en múltiples representacions pictòriques, com la de Marçal de Sas, de la batalla del Puig. Per cert que, una reproducció d´aquesta pintura de Marçal de Sas, com destacava el professor Vicent Soler, ha sofert una «manipulació simbòlica» per part del Capítol dels Cavallers del Centenar de la Ploma, en fer desaparèixer les quatre barres de la pintura original.
Aquesta «falsificació interessada» de l´obra de Marçal de Sas, s´ha reproduït en la xicoteta capella de la catedral, on la tradició diu que allí se celebrà la primera missa després de la conquesta de Jaume I. No caldria, en honor a la veritat, que el Capítol de la catedral de València restaurara eixa pintura, sense censures, per retornar els colors falsificats als originals de Marçal de Sas?
Cal recordar també que el Capítol de l´Almoina de Sant Jordi dels Cavallers del Centenar de la Ploma, fou fundat pel rei Pere IV el Cerimoniós. Que Sant Jordi, que com diu l´oració col·lecta de la festa, «va ser imitador» de la passió del Crist, siga «també protector de la nostra debilitat».
