Acabava el mes de gener de 2009 quan el hui difunt Arturo Virosque va decidir fer-nos baixar de colp l´eufòria nadalenca amb unes apocalíptiques declaracions que van ser durament criticades durant les següents setmanes. Jo em trobava entre la multitud que va protagonitzar la lapidació pública de l´en aquells moments president de la Cambra de Comerç de Valéncia.
Les paraules exactes van ser: «Dins de poc eixirem amb pasteres des d´Espanya a buscar treball». I en aquell mes de gener, quan la crisi encara no havia mostrat la seua cara més amarga i es discutia si la recuperació es produiria al març o a l´abril, es van qualificar d´intolerables, alarmistes i irresponsables. La excoordinadora general d´Esquerra Unida, Glòria Marcos, va demanar la seua dimissió i els sindicats el van acusar de no ficar el muscle. Observat des de la distància produïx una certa vergonya.
Virosque es va convertir en profeta, apocalíptic sí, però profeta i a pesar de les protestes, hui Alfredo Landa ha recuperat el paper d´aquell Pepe que emigrava a Alemanya amb la seua boina i maleta de cartó, encara que ara vaja vestit de modern i la maleta porte rodetes. «Això s´anomena mobilitat exterior», va dir la ministra d´Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, el passat mes d´abril en un ridícul intent de minimitzar el drama a què ens enfrontem.
I Pepe se n´anà a Alemanya o qualsevol altre país de la UE, eixe club al què pertanyem però que ens observa amb recel, com es mira el veí que ahir presumia de BMW i hui rebusca el desdejuni entre el fem o més aïna com un lleó aguaita atxocat a una gasela ferida. Però ara Pepe ja no és simplement mà d´obra barata fruit del subdesenrotllament; ara, els i les Pepes són obrers qualificats, tècnics, enginyers o metges, el fruit de milers d´euros ficats en formació, la inversió en futur de tota una societat que ara és incapaç d´aprofitar tot eixe potencial, són el símbol d´un fracàs col·lectiu que va de la cultura del pelotazo a la festa que mai s´acaba segons proclamava l´oblidat Ricardo Costa.
Enviem les nostres pasteres repletes de jóvens sense oportunitats i al mateix temps acabem amb les possibilitats de la següent generació.
Des que Virosque fera de Nostradamus en 2009, res han fet els distints governs per a prevore i previndre lo que se´ns venia damunt. De la negació vam passar a la dissimulació i de la dissimulació a l´austeritat, sense que Generalitat ni Govern central posaren sobre la taula alguna cosa pareguda a un pla de creació d´ocupació, com si la propaganda i l´excusa pogueren solucionar un problema d´esta envergadura, mentres amb l´austeritat es perpetra l´assassinat del nostre futur.
Estalviem en educació, renunciem a formar a la següent generació, aspirem a ser els cambrers d´Europa. Pot haver-hi alguna cosa més estúpida?
