Wert: qualitat i Nobels ´low cost´

Miquel Coll i Alfons Esteve

09.06.2013 | 05:30

Millora i qualitat són, irònicament, les dues paraules màgiques que invoca el PP cada vegada que vol retallar drets i prestacions. I si hi ha algú que destaca en la invocació d´aquestes paraules és el ministre Wert. Així ha batejat, en un prodigi de qualitat creativa, els seus dos projectes estrella: la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa i les Propostes per a la reforma i millora de la qualitat i l´eficiència del sistema universitari espanyol.

La Lomqe és bastant coneguda, però les Propostes destinades a les universitats no ho són tant. Es presenta com un informe encomanat a una comissió «d´experts», nomenats digitalment pel ministre, no se sap per quin criteri.
Ara bé, si l´informe no destaca precisament per la transparència i la independència de criteri, sí que ha tingut una virtut: aconseguir la quasi unanimitat de tota la comunitat universitària per a rebutjar-lo frontalment. En el Claustre de la Universitat de València tots els representants de professors, estudiants i PAS s´han manifestat en contra, amb un únic vot discrepant, precisament d´un dels redactors de l´informe.
La tesi de les Propostes és senzilla. Les universitats són endogàmiques, tenen un mal govern i no tenen qualitat suficient. I, a més, no produeixen premis Nobel. Cal, doncs, canviar el model per aconseguir unes universitats millors i de més qualitat.
Certament, les universitats són millorables en molts aspectes. Però creure que poden ser focus d´innovació i de progrés científic i social ?no parlem ja de Nobels? només invocant el sortilegi de la «qualitat» i la «millora» és pura fantasia.

Ben poca cosa del que s´apunta en l´informe incrementarà la qualitat de les universitats. Sobretot, perquè passa de puntetes per un dels problemes bàsics: el finançament. Wert no proposa un pla: invoca un miracle. Vol produir Nobels i innovació low cost.
Es pot parlar de millora de la qualitat de les universitats, si se les ofega econòmicament? Es pot produir investigació de primer nivell si les retallades són dràstiques i contínues? Podem tenir bons estudiants si molts no poden estudiar o tenen autèntics problemes per a pagar una matrícula que s´ha encarit desorbitadament? Podem oferir millors serveis si cada vegada hi ha menys personal, amb més hores de treball i amb menys salari?

Parlem amb dades verificables, com demana tot coneixement científic, i no wertificables, que pertanyen al regne de la ideologia. Només a la Universitat de València el deute acumulat és de 331 milions d´euros. Aquest és el problema de les universitats públiques. I això és el que cal solucionar de manera urgent.

Quan solucione aquest problema, Wert estarà legitimat per a parlar de millores de la qualitat. Primer, que pague el deute. Després, amb el consens de la comunitat educativa i amb l´exemple del finançament dels països capdavanters ?no amb comissions digitòcrates? que reforme. O això o potser caldrà constituir una comissió perquè propose un ministre d´una qualitat manifestament millorable.

Enlaces recomendados: Premios Cine