Fa pocs dies, el president d'Extremadura va anunciar que baixarà els impostos als extremenys. Nosaltres ens preguntem com és possible que la comunitat més pobra de l'estat i la que menys recursos genera tinga marge per fer això?

Si acudim a les dades oficials del 2010 (sempre endarrerides per reforçar la marca Espanya) veiem que la comunitat autònoma més pobra, Extremadura, té un finançament un 13% superior a la mitjana de l'Estat. Per contra, els valencians estem un 8% per sota d'eixa mitjana sent també dels territoris més pobres. I dos casos més: Astúries, més rica, rep un 17% més que la mitjana i ha anunciat que anava a estudiar també una reducció d'impostos. I tampoc ens estranyaria gens que ho anunciara la Rioja altra beneficiada per la pedrea (de les més riques i que rep un 15% sobre la mitjana).

En l'exposició l'Or dels valencians mostrem clarament que els valencians patim un doble greuge amb el finançament. No és només el fet de que no ens paguen el que ens correspon segons l'article 138 de la Constitució espanyola (fet cada vegada més conegut, per fortuna) és que, a més a més, ens espolien prop d'una tercera part dels impostos que paguem i que en part acaben en territoris més rics que el nostre.

Les balances fiscals demostren amb dades del Ministeri que en l'any 2005 els valencians vam estar infra-finançats en 5.575 milions d'euros seguint criteris europeus. Som conscients que davant aquest argument ens podran dir que el sistema de finançament es va «millorar» en 2009 i, és cert, que aquesta reforma va introduir una lleugera «millora» en el finançament valencià. Tanta «millora» és, que en les dades aparegudes en aquest mateix diari (12/06/2013) per a 2010 veiem com el País Valencià no només és més pobre que la mitjana estatal si no que a més reb molt menys finançament per càpita que la resta dels territoris.

Concretament ara som el territori pitjor finançat de tot l'Estat. Açò demostra que 2005 no va ser una excepció sinó que aquest greuge porta repetint-se des de la creació del sistema de finançament autonòmic en 1980.

De fet, els diners que ens torna Madrid no ens arriben per a pagar tota la Sanitat i la Educació i no parlem ja de la resta d'àrees. Ens obliguen a endeutar-nos i això té una conseqüència: hem passat de ser un territori un 19% més ric que la resta en 1960 a ser-ho un 12,3% més pobre que la resta en 2012 (font: INE).

Unes dades tan contundents com aquestes només poden tindre una resposta dels partits polítics que es puguen considerar realment valencians: tenim la obligació d'exigir el concert econòmic com tenen el País Basc i Navarra i com va demanar el President de la Patronal valenciana. El concert consisteix en administrar nosaltres mateix els recursos que generem. Tants anys d'empitjorament continuat ens omplin de raons per demanar compensacions. Parlar de deute històric coneixent aquestes dades és distraure'ns amb molles mentres ens furten el pa sencer.

Al final de tot, el senyor Mariano Rajoy tenia tota la raó quan li va contestar al president Alberto Fabra que «no era el momento». Efectivament: l'adequat haguera sigut al principi de la transició. Hui ja arribem 35 anys tard.