Autor dels Goigs en honor de la Mare de Déu del Lledó, l´escriptor Lluís Revest i Corzo va morir a Castelló fa ara 50 anys. Arxiver, bibliotecari, historiador, professor, filòleg i advocat, Revest va ser un capdavanter en la defensa de la nostra cultura. Revest va nàixer a València el 30 de gener de 1893, però de seguida va passar a viure a Castelló, pel fet que son pare va ser traslladat a la delegació d´hisenda de la capital de la Plana. Va ser alumne dels escolapis i més tard, a València estudià Dret i Història. El 1913 guanyà l´oposició i ingressà al Cos Facultatiu d´Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. En aquestes oposicions, Revest competí amb Claudio Sánchez Albornoz, que mai entengué que Revest escollira la plaça de Castelló, a la qual va entregar la seua vida. I és que al vell Arxiu, Lluís Revest «convivia» amb els clàssics, que amb passió, anava traduint. Va ser també professor de l´institut Ribalta.
Als anys vint, la Societat Castellonenca de Cultura, de la qual Revest va ser cofundador, era l´ànima de l´activitat cultural a la Plana, juntament amb la Filharmònica. Amb Revest, a Castelló hi havia un bon grup de personalitats (Els Sabuts) que mantenien viva la nostra llengua i la nostra cultura: Salvador Guinot, Àngel Sànchez Gozalbo, mossèn Betí, Bernat Artola, Josep Pascual Tirado, Carles Salvador o Gaetà Huguet, entre d´altres.
A més dels Goigs en honor de la Mare de Déu del Lledó, Lluís Revest és autor de Madona Santa Maria del Lledó, Aportació a la Bibliografia de Mossèn Betí, L´Ensenyament a Castelló de 1374 a 1400, Llibre de Ordinacions de la Vila de Castelló de la Plana i sobretot la seua obra més coneguda: La Llengua Valenciana, amb la qual va guanyar els Jocs Florals de València, el 1928
De 1944 fins a la seua mort, Lluís Revest va ser cronista municipal de Castelló. També va ser arxiver i secretari de la Societat Castellonenca de Cultura i bibliotecari i arxiver de la capital de la Plana Alta.
Segons el jurista Arcadi Garcia, Lluís Revest va ser «un humanista, més que un investigador».
El 12 de novembre de 1932, a la seu de la Societat Castellonenca de Cultura, Lluís Revest presentà el text de les Normes de Castelló, que ell havia redactat i que van ser aprovades.
Home d´una gran sensibilitat pels més desvalguts, era capaç de repartir el seu pa als més necessitats, i no d´una manera metafòrica sinó real, com declarava el capellà Ignacio Pérez de Herdia. Va ser membre de l´Academia Española de la Historia, del Centre de Cultura Valenciana i de l´Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
El cinquantè aniversari de la mort de Lluís Revest, és una data per agrair el treball d´un home enamorat de la nostra llengua i de la nostra cultura i un estímul per continuar la seua tasca. I també per agrair la generositat de Milagros, filla de Lluís Revest, que el passat mes de gener feia donació a la Universitat Jaume I de Castelló, de l´arxiu i biblioteca de son pare, amb 2800 llibres, 40 carpetes de material i més de 1000 cartes.
