El papa Sant Gregori el Gran

Josep Miquel Bausset

02.09.2013 | 05:30

La primera pàgina de l'Anuari Pontifici, recull el títols que té el papa: Bisbe de Roma, Vicari de Crist, successor del Príncep dels Apòstols, Summe Pontífex de l'Església Universal, Patriarca d'Occident, Primat d'Itàlia, Arquebisbe Metropolità de la Província Romana, Sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà i Servent dels servents de Déu. Aquest últim títol el va utilitzar per primera vegada el papa Gregori I, per destacar (com ho ha fet ara el papa Francesc) que el ministeri és, per damunt de tot, un servei, no un honor o un privilegi.
Davant la pretensió de grandesa de Joan IV (582-595) Patriarca de Constantinoble, els Patriarques de Jerusalem, Antioquia i Alexandria, demanaren el bisbe de Roma que demostrara la seua supremacia absoluta sobre tota l'Església, adoptant el títol de Papa Universal. Però Gregori va decidir anomenar-se Servent dels servents de Déu, destacant el servei com a ministeri papal.
Gregori va nàixer a Roma sobre el 540. Als 30 anys va ser nomenat prefecte de la ciutat, càrrec que abandonà el 575, per fundar un monestir, inspirat en l'espiritualitat de Sant Benet.
La vida monàstica de Gregori es veié interrompuda el 579, quan el papa Pelagi II l'envià a Constantinoble com a nunci, on visqué amb altres monjos, compaginant la vida monàstica amb la missió diplomàtica.
El 585 Gregori va tornar a Roma com a conseller de Pelagi II i en morir aquest el 590, i malgrat la seua oposició, Gregori va ser elegit papa. En els 14 anys de pontificat com a bisbe de Roma, Gregori va servir el poble, donant-li, no només el pa de la Paraula de Déu, sinó també el pa material, en un temps de dificultats econòmiques. Preocupat per la misèria dels més necessitats, en la seua Regla Pastoral, Gregori escrivia: «Quan no redistribueixen el que han rebut, contribueixen a la mort del proïsme», ja que «la terra és comuna a tots els hòmens, i també dóna aliments comuns per a tots».
A més d'un gran pastor, Gregori va ser un excel·lent teòleg, i amb Ambròs, Agustí i Jeroni, és un dels quatre doctors de l'Església llatina.
Gregori, que va morir el 3 de març de 604, va escriure, a més d'una vida de Sant Benet, 40 homilies sobre els Evangelis, unes altres sobre el profeta Ezequiel i les seues 807 cartes, que ens permeten saber la seua activitat pastoral i la situació social i religiosa del seu temps.
Gregori es distingí per la prudència i la tolerància, fins a defendre uns jueus que vivien a Nàpols. I escrivia així al bisbe Pascasi: «No permetes que siguen molestats per raó de les seues festivitats».
Sant Gregori va tindre també una gran importància en la litúrgia, i el seu nom està lligat al Sacramentari Gregorià. Per altra part, la tradició li atribuí també la creació del cant gregorià.
Sant Gregori el Gran és patró de Navarrés, ja que al segle XIX va alliberar de la pesta aquesta vila i la festa la celebren el 12 de març, aniversari de la mort del sant. El 3 de setembre és l'aniversari de la seua elecció episcopal.

Enlaces recomendados: Premios Cine