´Un tros del cel´ d´Isabel-Clara Simó

Sal·lus Herrero

03.09.2013 | 05:30

Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) és una de les nostres escriptores en llengua catalana amb una trajectòria literaria més sòlida. Al llarg d´una carrera literària intensa i ferma, ha obtingut èxits tan contundents de crítica i públic com "És quan miro que hi veig clar", Premi Víctor Català; "Ídols", Premi de la Crítica del País Valencià; "Històries perverses", Premi de la Crítica Serra d´Or, i "La Salvatge". En Edicions Bromera, d´Alzira, s´ha publicat també el seu clàssic "Júlia"; l´obra de teatre "Còmplices"; novel·les d´èxit com "La innocent", Premi València de Literatura, "Raquel"; "Joel"; "Dora diu que no", i "El meu germà Pol", Premi de novel·la Ciutat d´Alzira 2007; i els reculls de relats "Dones i Homes", que han gaudit d´una enorme acceptació per part dels lectors. Recorde especialmente "Els racons de la memòria", on conta fragments de la seua vida, a Alcoi, a la seua València universitària dels anys seixanta, la seua llicenciatura de filosofia, el canvi de llengua, l´aprenentatge, el coneixement i l´amistat de Joan Fuster i molts altres intel·lectuals valencians, el seu ofici als inicis com a professora de català a Girona, la direcció d´una revista literària en català als anys setanta i el seu relat esgarrifós de la mort del seu fill. Sempre que se l´ha cridada, des del CCC Octubre o des de l´Associació Coral El Micalet, Isabel-Clara Simó ha estat encoratjant a la gent, animant-la a parlar en el català del País Valencià, a tenir esperança i no defallir, a pesar dels renegats a la nostra llengua, cultura i país que tenim de governants hegemònics. Tot això, als que voldrien que el català de València desapareguera els ha de coure i molt. "Ho entenem". Per això no m´estranya que, des d´aquests sectors secesionistes, algú escrivira un article sobre el seu llibre entorn la prostitució "Un tros de cel", afirmant que no era creible o versembant. Per desacreditar-lo.

Fa poc he tingut el plaer de llegir-me la novel·la "Un tros de cel" i, com que no tinc aquests prejudicis contra Isabel-Clara Simó, he entrat en la història, m´ha emocionat i m´ha agradat; l´he gaudit des del principi fins a la fi. No és un treball de recerca sobre el món de la prostitució, ni un manual de classificació de les diverses classes de prostitutes o prostitutos (xulos, proxenetes o macarres), ni un estudi sobre el treball sexual a València i el seu ´entourage´; és tracta d´una novel·la que arrenca pels carrers del voltant de València, Paterna, on hi ha una jove presonera del negoci del sexe, un dels negocis més lucratius del món, junt al de les drogues i les armes de la guerra. Aquesta menor, esclava del sexe, però, ve de lluny, concretament de Hong Kong, en un vaixell que va arribar al port de la ciutat del Túria i allà, a Hong Kong, torna de nou quan aconsegueix alliberar-se, per venjar-se dels que la van vendre quan era una xiqueta de vuit anys.

A la meua filla que té tretze anys la va emocionar fins al punt de fer-li gairebé plorar i, al remat, em va dir que era una història molt trista. El "crític" pejudiciós pot dir que no li agrada perquè no li agrada ni li agradarà mai que una dona d´Alcoi diga que escriu en el català del País Valencià, no li agradarà perquè l´escriptora afirma i demostra -amb les seues novel·les- que la llengua d´Alcoi i la de Barcelona és la mateixa i això a un secesionista, que quasi sempre escriu en espanyol, li resulta "inversemblant" o potser perquè s´afirme i es reivindique valenciana i catalana, això als valencians (mal)educats en l´odi de l´anticatalanisme els posa frenètics i rabiosos. Llencen bromera per la boca. El que passa és que "Un tros de cel" és una novel·la i la imaginació, ja ho sabem, supera la realitat. Es tracta d´un novel·la on el relat de Wing, la protagonista, està esgitat de records que ens acosten a la seua lluita per assolir una vida digna lluny de les atrocitats que l´han perseguida des de la infantesa. És una reivindicació de la dignitat humana. I acaba bé, a pesar de totes les vicisituds, Wing aconsegueix instalar-se al carrer Muntaner de Barcelona i obrir el seu propi negoci, fer-se autònoma, té un magnífic Mac, un escáner i mobles d´aquells en sèrie que ha aconseguit que facen bonic, inclús llegeix i va al teatre; s´ha aficionat als concerts i s´ha abonat al Palau i com que li agrada molt la música bona, s´ha comprat un teclat que té un programa per aprendre a tocar-lo. Ho ha d´intentar, és tossuda i la feina no l´espanta. Així que segurament, ho aconseguirà. És cert que des del punt de vista sexual i humà, la història esdevé molt trista; però és això el que vol "a mi no em tornarà a fer mal ningú". Per arribar a aquesta conclusió, ens conta històries anteriors que ens fan entendre la puta vida que li ha tocat viure a Wing. I jo me l´he creguda de cap a peu. Perquè la realitat supera a la més estupenda imaginació. I ací s´han posat ingredients d´imaginació, de bellesa, d´intel·ligència emocional i de lluita per eixir de la prostitució i construir-se una vida més digna. Als amants de la prostitució, als que pensen que tot és mercadería, aquesta història que acaba bé tampoc els pot agradar; segurament voldrien que la Wing fora fins a la fi de la seua vida una puta, que no eixira mai d´aquest ofici. Perquè no poden haver-hi proxenetes bons, perquè ha estat condemnada a viure esclava de per vida, aquest és el seu destí, encadenada, amorrada al sexe dels altres des de la infantesa fins a la mort. Però, a les novel·les i a la vida, sovint, les coses canvien. I com deia René Char, poeta francés, "Els que vénen al món per a no canviar res no merèixen ni atenció ni paciència". Isabel-Clara Simó, ha vingut al món a canviar moltes coses. I una d´elles és escriure una novel·la on ens fa somiar, que, a pesar de les pitjors de les circumstàncies, amb lluita i afanys, la vida pot tornar-se molt més digna. És la història de Wing. Un tros de cel enmig de l´infern.

Hi ha gent que ha obtingut el Premi Lletres Valencianes, amb molts menys mèrits que la nostra escriptora d´Alcoi.

Enlaces recomendados: Premios Cine