Responsabilitat, confiança i ocupació

18.09.2013 | 01:01

Carles Muñoz

Ara que ja ha quedat inequívocament clar que el senyor Fabra i la seua tribu no han tingut cap interés en exigir un finançament just per al poble valencià, és l´hora de confiar-ho tot a la societat civil valenciana. Sabedors del deute de 30.000 mil·lions d´euros i de la devaluació de la nostra màxima institució d´autogovern, coneixedors de qui ens ha dut a aquesta ruïna i les nefastes conseqüències que tindrà durant dècades, ens cal prendre les decisions pertinents i sense cap dilació.
La reivindicació proposada i presentada per Compromís d´un concert econòmic responsable ens ajudaria a superar l´actual dèficit, però això com ja s´ha dit no és una prioritat per al Govern popular i per tant, ens cal ja governar al poble per superar una situació d´extrema gravetat per al nostre futur i el dels nostres fills.
Volem un nivell de vida digne i aconseguir-ho dependrà de nosaltres, individual i col·lectivament. L´Estat del Benestar que hem aconseguit requereix per al seu manteniment una taxa d´atur no superior al 10 % (avui som al 28 %), d´altra manera és inassumible per l´endeutament inexorable al que ens porta la diferència entre ingressos i despeses.
La lluita contra l´absentisme laboral ha donat grans fruits. Ara cal exigir el mateix al balafïament dels polítics que ens governen i han governat durant dues dècades als valencians.
La cara terrible de la crisi, la veritat, la trobem al carrer. Jovent sense faena, sense ingressos i sense futur. Adults en l´atur, cobrant o no prestacions, i pensionistes perdent poder adquisitiu i sense recanvi generacional a la caixa de la seguretat social.
Davant de tota aquesta crisi ens cal un canvi radical. Un poder polític lleial a un compromís inequívoc: l´ocupació. Un Govern fort que crega en l´economia real, la de les nostres empreses, però sense oblidar que el model productiu que avui tenim és poc eficaç i, en part, obsolet.
Compromís de tots (classe treballadora i dirigents empresarials) per fer possible un augment del nombre de cotitzants i un augment dels salaris. Més renda per a les famílies comporta més capacitat de despesa i això comporta un major consum. Tot amb responsabilitat, prudència i fent possible un creixement exponencial de l´economia.
Un esforç col.lectiu al qual no puguen evadir-se les grans fortunes, les sicav, les pensions superiors, etc. Un esforç encapçalat per un president digne i fidel, no traïdor i covard.
L´única manera de guanyar productivitat i competitivitat enfront a la pandèmia política-econòmica és una transformació del model productiu, de la manera d´in teractuar, posant a disposició dels inversors el potencial humà i els recursos disponibles.
Ens cal una revolució, una dosi d´optimisme i força per generar sinèrgies, poder adquisitu, ingressos i la confiança que ens han furtat una colla de sinistres impresentables.

Enlaces recomendados: Premios Cine