Església, feminisme i semàntica

21.09.2013 | 01:06

Immaculada Navarro

La mujer, en su ser más profundo y originario, existe por razón del hombre» (cf 1Co 11,9). Davant d´aquesta afirmació de la doctrina catòlica, consentida i beneïda per tota la jerarquia eclesiàstica del segle XXI, l´anterior papa Ratzinger intentava justificar-la i adduïa que: «Es una afirmación que, lejos de evocar alienación, expresa un aspecto fundamental de la semejanza con la Santísima Trinidad» (Ratzinger, 2004:6). No és la primera ocasió en què Ratzinger patix una confusió semàntica: l´any 2010 en lloc de pederastia deia «murmuraciones de las opiniones dominantes», i ara en lloc d´alienació parla d´un triple misteri, de moment, no resolt. L´Església Catòlica, una vegada més, exclou, maltracta i humilia les dones quan insulta la nostra intel·ligència situant-nos en una mena de Santísima Trinidad que en lloc de tres por uno, fa dos por una.
Resulten esperançadores les declaracions del nou papa Francisco, i esperem no sols que tinga llarga vida papal sinò que la seua doctrina es concrete en el món. El nou prelat afirma coses com que la laïcitat de l´Estat garantix la pau i el benestar social, tot i que a casa nostra l´arquebisbe Osoro durant les Jornadas Mundiales de la Juventud de 2011 animava els i les joves a actuar contra «la dictadura del laicismo». També diu el papa que la ingerència de l´Església en la vida de les persones no és oportuna, en clara al·lusió a l´homosexualitat, al divorci, als anticoncepctius i al dret de les dones a l´avortament. El ministre Gallardón també haurà de prendre nota, ser coherent en la seua doble condició de ministre i de catòlic i abandonar la línia impulsada per Ratzinger i que fonamenta tot el seu argumentari legislatiu: «A los abusos de poder responde (el feminismo) con una estrategia de búsqueda del poder. Este proceso lleva a una rivalidad entre los sexos, en el que la identidad y el rol de uno son asumidos en desventaja del otro, teniendo como consecuencia la introducción en la antropología de una confusión deletérea, que tiene su implicación más inmediata y nefasta en la estructura de la familia» (Ratzinger, 2004:2).
El papa Francisco té una magnífica oportunitat per a desconstruir l´estereotip que l´Església catòlica ha fet de les dones: «?contribuyendo en modo único a manifestar el verdadero rostro de la Iglesia, esposa de Cristo y madre de los creyentes» (Ratzinger, 2004:16) i construir i consolidar una jerarquia i un discurs inclusiu, just i respectuós per a totes les persones del món, tant per a les de dins com per a les de fora de l´Església.

Enlaces recomendados: Premios Cine