No guanyem per a disgustos últimament els valencians. Ni per a disgustos ni per a res pel que pareix, perquè sense haver-nos recuperat de la vergonya de vore en directe com el Govern de la Generalitat es deixava humiliar per Rajoy, ve la comissió d´experts nomenats per les Corts i certifica que la intensitat i la freqüència amb què se´ns ha munyit als valencians ens ha deixat famèlics.
Anem al metge perquè ens trobem un poc dèbils esperant que ens recepte unes vitamines i de sobte ens ve amb què ens queden tres mesos de vida, que hauríem d´haver portat una vida sana, haver fet esport i tot això, toca, lo mateix que li ha passat al Govern valencià, que està en parada cardiovascular per no haver reclamat un finançament just quan tocava i per malgastar lo poc que tenia en la caixa. Prop de 6.000€ deu cada un dels valencians gràcies a haver votat cegament a inútils i malfaeners (a l´altra tornes).
He llegit l´informe i fa tremolar les cames al més templat i després he llegit que els del PPCV diuen que sempre han demanat millorar el finançament no com el PSPV que callava quan manava Zapatero, a Rubalcaba dir que està disposat a recolzar algunes de les mides que s´inclouen en l´informe per a traure els valencians d´este pou, perquè el bon home s´acaba d´assabentar després de tants anys i tants càrrecs, que se´ns està esprement sense mida i se sent malament per això, he llegit també que la patronal valenciana demana que se´ns condone el deute com si fòssem un país del tercer món i al dirigent d´AVE demanar que pocasang Fabra li tire ous a l´assumpte i pressione a Madrid.
Res de res, simple fullaraca que es queda en el límit de les nostres fronteres. Fanfarroneries innòcues. El PP i el PSOE no arribaran a les mans, ni passaran de tirar-se la culpa mútuament. Rubalcaba no ens portarà el mannà ni Fabra s´encadenarà a les portes de La Moncloa. La patronal valenciana i AVE continuaran com fins ara, fent un discurs reivindicatiu cada poc per a què parega que estan preocupats i a continuació continuaran consentint que el president de la Generalitat se faça fotos passejant per les seues empreses quan no té res millor que fer (que sol ser a diari).
Mentrestant, seguirem infrafinançats i acumulant deute, despertant-nos de tant en tant amb notícies com que l´Estat ens rescata amb els nostres propis diners o que el nostre camp mor entre altres coses, perquè no contents amb netejar les nostres butxaques també ens discriminen a l´hora del repartiment de les subvencions agràries. Entre tanta paraula i tant teatre, fa falta que ens plantem i diguem que ja hi ha prou, o els grecs ens miraran per damunt del muscle.
