Segona etapa conciliar

J. M. Bausset

29.09.2013 | 05:30

Hui, 29 setembre, s´acompleixen 50 anys de l´inici, a Roma, de la segona etapa del Concili Vaticà II.
Les sessions conciliars d´aquesta segona etapa es van centrar en la discussió de l´esquema sobre l´Església (Lumen gentium) de l´1 al 30 d´octubre, i en els treballs dels esquemes sobre els bisbes i el govern de les diòcesis i sobre l´ecumenisme, del 5 de novembre al 2 de desembre.
El mateix 29 de setembre es va distribuir el text de la Sacrosanctum Concilium, una Constitució estudiada en la primera etapa conciliar (octubre - desembre de 1962).
Aquesta segona etapa del Vaticà II, clausurada el 4 de desembre de 1963, va aprovar el Decret sobre els Mitjans de Comunicació, així com la promulgació de la Constitució sobre la Sagrada Litúrgia (Sacrosanctum Concilium), que posava en marxa la reforma litúrgica que va introduir la llengua vernacla a l´Església.
Quan el juliol de 1965, ja a finals del Concili, es va celebrar a Montserrat el II Congrés Litúrgic, l´abat Gabriel Mª Brasó afirmava: «Hem de superar quatre segles d´immobilisme litúrgic». I afegia: «La llengua moderna és un requisit indispensable per a la participació activa, que exigeix comprendre allò que s´escolta i allò que es diu». I deia encara: «Que conste que no es tracta només ´d´entendre´, sinó d´aquella connaturalitat que només la llengua materna pot prestar, i que és el conducte més fàcil de la pregària».
Ja abans, el 1915, el I Congrés Litúrgic de Montserrat ens situava en ple moviment litúrgic, que d´alguna manera s´anticipava a la Constitució sobre la Litúrgia, del Vaticà II i que, com deia l´abat Brasó, «ens posava al nivell dels països més avançats, com Bèlgica, França i Alemanya, i en la millor direcció, la tendència pastoral que el Vaticà II ha ratificat».
A principis del segle XX, en un temps de devocions privades, el I Congrés Litúrgic de Montserrat afirmà el paper central de la litúrgia en l´espiritualitat cristiana, anticipant-se així, a la Sacrosanctum Concilium, un text que va significar una nova primavera de l´Església.
Quan el passat mes de març el papa Francesc qualificava el Concili com «una bella obra de l´Esperit», es preguntava: «què hem fet de tot allò que l´Esperit Sant ens va dir al Concili?» El papa és lamentava del fet que encara «hi ha gent que vol fer marxa arrere, després de 50 anys».
Certament que la valentia i la creativitat del papa Francesc fa que sentim de nou aquell aire de primavera que va ser el Vaticà II. Un aire d´esperança, d´aggiornamento, de renovació, ja que el Concili, i d´una manera particular la reforma litúrgica, va ser una revolució i un vendaval de l´Esperit!
Desgraciadament, els bisbats de Valèncià, Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant, continuen sense introduir la nostra llengua a les celebracions litúrgiques, i per tant, sense aplicar la Sacrosactum Concilium pel que fa a les llengües vernacles!!
És trist dir-ho, però la nostra Església continua marginant el valencià, en ple segle XXI!!

Enlaces recomendados: Premios Cine