EN DIRECTO
Sigue en vivo la segunda etapa de la Vuelta: Nimes - Gruissan (203 km)

Alfonso Guerra, un ´exemple´ de nacionalisme espanyol

Sal·lus Herrero i Gomar

01.11.2013 | 05:30

La vella guàrdia de les essències burocràtiques del socialisme espanyol, representada per Alfonso Guerra, -"un socialista sense escletxes", com s´autoproclama a les seues memòries-, s´ha enujat perquè els socialistes catalans del PSC no han votat en contra del dret a decidir. Aquest dret, a poder votar per decidir els conflictes entre Catalunya i Espanya, un dret ben democràtic, però, al diputat perpetu Guerra li ha sentat malament perquè ell prefereix que Catalunya (i els països de parla catalana), mantinga(n) una posició desigual, indigna i sempre subordinada a l´estat espanyol, en llengua, cultura i nacionalitat.

El diputat Guerra és dels que es burla i ho rebutja, radicalment, quan es planteja la possibilitat que el valencià-català siga reconegut al mateix nivell que l´andalús i hi haja llibertat per expressar-se en valencià-català a tot arreu. Perquè li dóna la gana, perquè no li dóna prou categoria lingüística a la nostra llengua i cultura per a ser reconeguda amb la mateixa dignitat i equitat com el castellà. En canvi, davant el francés, l´anglés, l´italià o el portugués s´extasia, i al seu llibre cita frases textuals per a exhibir la seua "erudició", només perquè tenen estat propi. Ell, és dels ´llestos´ que pensen que si una llengua no té estat propi, no compta per a res al món, no té cap importància i no té dret a tenir el mateixos drets que les altres llengües i cultures que tenen estat. Tan és així que alguns dels socialistes valencians, catalans i balears, que més el van tractar, com l´exalcalde d´Alboraia, Joan Barres, entre d´altres, a causa d´haver experimentat aquest tarannà opresor, menyspreatiu i primacista anticatalà i antivalencià, s´han fet d´ERPV per defensar el nostre país i compensar els atacs espanyolistes del senyor Guerra.

El diputat Guerra, afirma, que, perquè els socialistes catalans s´han abstingut davant la votació proposada per UPiD al parlament espanyol, els del PSC ´han deixat de ser´ socialistes i s´han aproximat al nacionalisme, és a dir que s´han tornat nacionalistes catalans; ell és dels que pensen que l´únic nacionalisme possible és el seu, l´espanyol o andalús? Si això ue aplica als altres, s´ho aplicara a ell mateix, aquest nacionalista espanyol, fa molts anys que conclouria que no és socialista i només és un nacionalista espanyol o andalús. Durant la ´transició´, els pactes amb Abril Martorell-Alfonso Guerra contra el País Valencià, aconseguiren que el nostre país (dels valencians), en compte d´anar per la via 151 per aconseguir un Estatut de primera, va haver de ´resignar-se´ que li dictaren un Estatut de segona o tercera; en canvi, allò que Abril i Guerra impediren per al País Valencià, -amb història, cultura i llengua pròpia distinta a l´espanyola-, li ho concediren a Andalusia i en un referèndum la ciutadania andalusa va poder expressar-se i votar quin Estatut volien tenir, cosa que l´Estatut del País Valencià el va cuinar Guerra i Abril Martorell a Madrid per imposar-nos el nom, els símbols i les senyes d´identitat que van voler posar-nos.

Fa molts anys que aquest mandarí del socialisme espanyol, junt a Bono, Ibarra, Leguina, González, etc van abandonar les propostes socialistes respectuoses amb el dret a decidir, ja que al final del franquisme i principi de la democràcia, el PSOE, -junt a d´altres partits socialistes ibèrics, europeus i mundials-, reconeixia el dret a l´autodeterminació dels pobles, no només d´El Sahara i Palestina sinó que també d´Euskal Herria, Catalunya, etc. I tanmateix, el nacionalisme espanyol, va fer que Guerra i molts dels alts mandataris socialistes espanyols acceptaren la ideologia espanyolista heretada del feixisme del dictador Franco i de la dreta espanyola per tal de bloquejar els drets dels pobles distints al de Castella i Andalusia.

Per això, si s´aplica Guerra a si mateix el que exigeix als altres amb amenaces, xantatges i intimidacions, -que afirma que s´apropen a posicions ´nacionalistes´-, fa temps que ell hauria de tornar el carnet i l´escò del parlament perquè fa molts anys que va deixar de ser socialista. Perquè fa anys que es va deixar portar per la corrupció de tornar-se ´nacionalista´; fa molts anys que va abandonar l´internacionalisme socialista i el reconeixement del dret a decidir de tots els altres pobles, i va esdevenir només un simple nacionalista espanyol, primacista, intransigent i irrespectuós amb les altres llengües,cultures i pobles distint a l´andalus o castellà. Alfonso Guerra, un cas clar de ´nacionalisme´, del seu, del que procura perquè les inversions al seu país siguen les més altes d´Espanya; un exemple a seguir perquè els valencians, catalans i balears, fem el mateix que ell en defensa pel que fa a la nostra llengua, fiscalitat cultura i país. Hem de tenir al Guerra d´exemple per demanar el mateix que ells demanen per a si mateix. Sense complexes.



Enlaces recomendados: Premios Cine