Anar a la casa del Pare

Josep Miquel Bausset

01.11.2013 | 05:30

Cada 2 de novembre, els cristians recordem en la pregària i en l´afecte els difunts, aquelles persones que hem estimat i que ja han deixat aquest món. Malgrat l´absència física d´aquells que ja se n´han anat, per la fe sabem que la mort no té mai l´última paraula. De fet, la mort no és sinó el pas cap a la vida per sempre. La vida que no tindrà fi!
Parlar de la mort sempre ens desborda! Sabem de la seua existència, però moltes vegades ens fa por! Per això, crec que són d´una gran pedagogia les paraules de l´oncòleg Rogério Brandao. Amb 29 anys de professió, aquest metge ha contat els drames que ha viscut referents a la mort, tractant xiquets amb càncer.
A l´hospital de Pernambuc, el Dr. Brandao va conèixer una xiqueta d´11 anys, que ja portava diversos tractaments de quimioteràpia. El Dr. Brandao va quedar impressionat per la maduresa d´eixa xiqueta. Algunes vegades l´havia vist plorar, però la menuda mai no es va acovardir.
Un dia, la xiqueta li parlà de la mort al Dr. Brandao i com entenia ella el pas d´aquest món a l´altra vida. La menuda li digué al metge: «Veritat que quan som xiquets, algunes nits anem a dormir al llit dels pares? Però l´endemà, resulta que ens despertem en el nostre llit. I és que els pares, en adormir-nos, ens prenen als braços i ens porten a la nostra habitació. Un dia jo també m´adormiré, i el Pare del cel vindrà a per mi. I em despertaré en sa casa, per viure una vida autèntica». Quan el Dr. Bragado sentí aquestes paraules de la menuda, es quedà sense paraules, en vore amb quina senzillesa tan gran, i alhora amb quina profunditat, aquella xiqueta li havia parlat de la mort i del pas a la vida!
I és que, com diu el teòleg Sören Kierkegaad, «només la fe proporciona a l´home el valor i l´audàcia necessàries, per mirar la mort de cara». Sense por! Sabent que el Déu de la vida acull amb amor i tendresa aquells que passen d´aquest món a l´altre!
El Concili Vaticà II, en la Constitució Gaudium et spes, nº 39, ens diu: «Sabem que Déu prepara un nou estatge i una nova terra, on habita la justícia, i la seua felicitat omplirà i superarà tots els desigs de pau que hi ha en el cor de l´home». Ja que «una vegada vençuda la mort, els fills de Déu ressuscitaran en Crist i allò que fou sembrat en la debilitat i la corrupció, serà revestit d´incorrupció».
Celebrar i recordar els difunts cada 2 de novembre i cada dia a l´Eucaristia ens encoratja a viure la fe en la Resurrecció i ens ompli d´esperança! Recordar els difunts en la pregària, ens ajuda també a creure que no tot s´acaba ací! Encara més: amb la mort comença la vida per sempre, a la presència del Déu Amor. I per això, si la mort és capaç de privar-nos del do de la vida, «l´amor té poder per a retornar-nos-la», com diu el bisbe Balduí de Cantorbery.
I és que Déu, no és Déu de morts, sinó de vius! Perquè per a Déu, tots viuen! Això celebrem cada 2 de novembre: l´esperança que els qui han mort, han estat ressuscitats a la vida de Déu!



Enlaces recomendados: Premios Cine