«Quan vingueren a per mi, no quedava ningú per a dir res». Açò deia Martin Niemöller, en un poema que tots atribuïm a Bertolt Brecht, sobre l´escalada en la persecució nazi contra comunistes, socialistes i jueus. Abans, els perseguits havien estat els músics valencians, les entitats culturals més significatives, l´escola en valencià, els versos lliures en general, els poquets treballadors indignats de la RTVV i les víctimes del desastre del metro a València, epítome brutal i vergonyant d´aquest marasme moral en que està instal·lat el govern valencià, aquest que el poble ha votat.

Efectivament, pel seu silenci i la seua complicitat amb l´amalgama pútrida que representa el PP valencià, els treballadors s´han d´escoltar aquest reprotx. Amb el pecat porten la penitència i segurament molts d´ells han collit el que sembraren però no mai tots ni totes, perquè aplicar una mateixa condemna a mil persones serà una injustícia mil vegades graduada, però injustícia a la fi.

D´acord: és moment de parlar i dialogar, de donar suport als treballadors i al comité que els representa. Però, el peix ja estava venut fa temps, i la RTVV és una ofrena de noves glòries a Espanya, no a tota, sinó al marit de Cospedal concretament, o a l´exministre i conseguidor Piqué, aquest que milità al PSUC de jovenet. En aquest darrer cas, ja sabeu: puta primerenca, beata tardana.

Ha d´haver un pla alternatiu. Com si es tractara de l´ONU, si el malfadat president Fabra tanca la RTVV, caldrà reobrir-la demà mateix. Ara bé, volem els mateixos fonaments per a fer una RTVV nova? A açò no ens apuntem. Creguem més en una televisió pública, és a dir, del poble, que en una televisió institucional. Pensem que és més pública una cooperativa valenciana, en la qual els treballadors són els primers propietaris, que una televisió pagada amb diners dels contribuents per a idiotitzar la societat i alimentar el fons de rèptils del PP. Els treballadors prefereixen ser funcionaris i els que han guanyat una oposició sense llepar-li el cul a ningú mereixen ser-ho. Però hi ha centenars d´enxufats que han fet tasques de policia política, que haurien de ser identificats, amb nom i cognoms, per a preparar-los un salfconduit i després deixar-los eixir del país, sense cap violència. També pensem que és més pública una RTVV amb un consell d´administració participat per la societat civil que vulga uns mitjans en valencià que no pels partits polítics, el paper dels quals hauria de ser garantir que, després d´aquest primer moment heroic de compra de bonus per part del poble valencià, hi haurà un suport pressupostari, en un percentatge a definir, per a una RTVV independent dels partits.

Mentre el comité negocia s´hauria de treballar, en silenci, en aquesta línia. El producte té la venda garantida, perquè aquest poble en el que m´han parit, tan ingrat amb anteriors intents, tan valents i poètics com el que propose, només reacciona quan tot està tan perdut que només es pot guanyar.