El fin de la televisión autonómica la opinión

L´exemple més insultant de la manera de governar del PP

09.11.2013 | 05:30

Josep Ramon Lluch

Hem fracassat. El sobtat tancament de RTVV decretat pel Consell que presideix Alberto Fabra és una mostra evident del nostre fracàs col.lectiu. Els valencians hem disposat durant els últims 24 anys d´una ràdio i una televisió públiques i ara, d´ací a poc, emmudiran i aniran a negre, cessaran les seues emissions, deixaran d´existir. Tornarem a ser invisibles tant de cara a fora „RTVV era el mitjà amb què (una part de) la societat valenciana mostrava la seua essència, identitat i l´activitat del nostre poble„ com de portes endins, ja que eren l´espill audiovisual en què una part de nosaltres, els valencians, ens miràvem a nosaltres mateixos. Tornarem a ser anecdòtics, imperceptibles i tan secundaris com Cantàbria, La Rioja o Ceuta, i el nostre país només serà notícia al Telediario per Falles, quan hi haurà gota freda o quan hagen de fer la peça de les palmes d´Elx per a il.lustrar la festa de Diumenge de Rams.
Com a ciutadà valencià, com a periodista i també com a presentador, director i productor de televisió proclame que el tancament decretat unilateralment pel govern autonòmic del PP és una indignitat que té una trascendència que va molt més enllà del fet lamentabilíssim que les 1.700 persones que formen la seua pantilla perden el seu lloc de treball i que el sector audiovisual autonòmic „absolutament en la ruïna„ es quede sense la màquina tractora que hauria de ser RTVV. Em resulta indecent que a l´hora d´explicar per què Fabra ha pres aquesta decisió «tan dolorosa» centre «la culpa» en la gestió inadequada que ha fet de l´ERO l´última directora general de l´ens públic, Rosa Vidal (l´única que va demostrar la seua independència partidista i voluntat d´actuar amb rigor en la gestió) i no haja tingut la categoria moral i política de reconèixer que el desastre en què ens trobem ve de molt lluny (especialment els 18 anys de govern del PP) i té com a responsables principals dos presidents que l´han precedit al front del govern autonòmic, Zaplana i Camps, que es passaren per l´arc del triomf la llei de creació de RTVV i utilitzaren la ràdio i la televisió públiques com a aparells de propaganda i manipulació, així com també com a un pou sense fons de diners per a pagar-se campanyes d´imatge a Madrid, fórmules 1, favors inconfessables i altres coses molt lletges que estan en boca de tots. El reconeixement posterior d´haver comés «alguns errors» en la gestió de RTVV que ha fet el vicepresident Císcar no és penitència suficient per a traure´ls de l´infern que es mereixen.
Perquè el desastre de RTVV no és un cas aïllat ni un accident imprevist, ben al contrari és una mostra més de la manera indecent de fer política d´uns governants cum laude en provincianisme, incompetència i sectarisme. Hem estat „i encara ho estem„ en mans d´una garbera de pressumptuosos destrellatats que volien lluir com a estrelles de Hollywood i que ens han dut a la ruïna i la desmoralització. Quina diferència hi ha entre la gestió feta a RTVV durant els últims 18 anys „amb un deute acumulat de vora 1.200 milions d´euros„ i els despropòsits faraònics i especulatius de Terra Mítica, la Ciudad de la Luz, l´hospital més gran d´Europa, Emarsa, CAM, Bancaixa, l´Àgora o l´aeroport de Castelló...? Cap, no n´hi cap diferència perquè responen al mateix model de gestió i de concepció del poder: els ciutadans en les urnes ens han donat la majoria absoluta i podem fer «lo que mos rote». Efectivament, han fet allò que els ha rotat: silenciar les veus crítiques, perseguir els dissidents, estigmatitzar els qui veien el rei despullat, donar la veu només als còmplices i amagar la brossa i les vergonyes d´un país de cartó-pedra, amb uns nivells de desocupació de Champions, amb unes indústries tradicionals en estat de coma i una ciutadania muda o emmordassada. I com que el test de les urnes els ha dit que estaven legitimats per a continuar rotant han mostrat la seua essència autoritària en el tancament de les emissions de TV3 o la negativa a assumir cap responsabilitat en el cas de l´accident del metro de València, i tenint ocurrències com la de la introducció del xinés a les escoles i altres patetismes.
Dit això, els valencians necessitem una televisió i una ràdio públiques i de qualitat, en valencià i de tots els ciutadans. És evident que no podrà tindre una plantilla de 1.700 treballadors, perquè el despropòsit a què s´ha arribat és insostenible i injustificable, i que haurà de ser gestionada de manera racional per professionals que s´estimen el seu ofici i compromesos amb el nostre país. Caldrà refundar-la i tornar a l´essència original, on destaca la vertebració del territori, la promoció de la llengua pròpia, la pluralitat, la veracitat de les informacions i el suport al sector audiovisual autonòmic. Tant fa que siga 9 o NOU „el nom no importa„ sinó que siga NOVA, radicalment diferent perquè ha de ser de tots els ciutadans, independent de cretins que voldran controlar-la des dels despatxos de Presidència, àgil i ambiciosa, que busque l´excel.lència i que s´arrisque a innovar en formats i en descobrir nous talents. La nova RTVV hauria de comptar també amb el talent i l´experiència dels extraordinaris professionals que des de les xicotetes productores valencianes han demostrat que coneixen l´ofici. Una RTVV per a tots i feta pels professionals valencians des de dins i des de fora de la mateixa RTVV.
De tantes coses insòlites i emocionants que han passat en els últims dies en destacaré només dos. La primera és que són els sectors i els col.lectius que han estat oblidats i censurats durant més de quinze anys pels directius del PP (els partits de l´oposició, Escola Valenciana, els sectors més diguem-ne nacionalistes i d´esquerres) els qui d´una manera més ferma han eixit en defensa del manteniment de RTVV. És curiós perquè tot i que no s´hi sentien reflectits i no la sentien com a pròpia, i potser feia anys que havien deixat de sintonitzar-la consideren que és irrenunciable. Jo hi estic d´acord. No era la que una gran part de la societat volíem, estava insultantment manipulada i era el millor exemple de mala gestió; era un pessebre per a nebots, fills i militants del PP i ens costava massa diners per al que s´hi oferia, però continuem necessitant-la perquè és l´únic mitjà en la nostra llengua i perquè amb totes les barbaritats que coneixem hem d´exigir que en el futur siga gestionada de manera diferent i per fi siga una televisió per a tots. És cert que per culpa dels impagaments de Canal 9 el sector audiovisual valencià està arruïnat, però necessitem una televisió autonòmica per a continuar existint, tant les empreses de doblatge com els proveïdors de formats i serveis audiovisuals, i els actors com els operadors, guionistes o periodistes.
I la paradoxa. La paradoxa és que els mateixos sectors, grups i persones que durant 18 anys han utilitzat en benefici propi la ràdio i la televisió de tots volen ara tancar-les. Ens han arruïnat –recordem el deute de 1.200 milions-, han guanyat eleccions gràcies als publirreportatges babosos que feien als candidats del PP i a censures inadmissibles de l´oposició i de tota veu discrepant o crítica. Han deixat l´audiència de la cadena en un 4% i ara volen tancar-la. Ooooooleeeee...! I a sobre, presenten la decisió com una mostra de responsabilitat i de bon govern per a evitar haver de tancar escoles o hospitals. President Fabra, ooooooleeeee....! novament. Potser la tancaran, però com digué Salvador Allende «más temprano que tarde» els valencians tindrem una nova ràdiotelevisió autonòmica de titularitat pública, però és tasca de tots no repetir els errors que ara estem patint i aconseguir que siguen realment uns mitjans plurals, en valencià i de qualitat.



Enlaces recomendados: Premios Cine