Els European Music Awards 2013 (EMA's) de l´MTV ens han posat Amsterdam d´actualitat, on han coronat Eminem com a el rei del rap, este darrer cap de setmana, i Miley Cyrus ens ha recordat aquella ciutat del porro dels anys 60, dels hippies a la fresca o al sol al voltant de la plaça Dam, també dels brokers entrant i eixint de les cambres de transaccions, del timbre de les bicicletes pertot arreu, de les putes enclaustrades darrere el cristall transparent... Amsterdam és encara la mateixa urbs. La urbs activa, la urbs liberal i oberta. La dels canals assossegats i voreres atapeïdes de tràfec i gents a la percaça d´algun dels seus cinquanta museus, dels nombrosos monuments i singularitats, dels tants i tants amables parcs, tot i que els clàssics ens deien que comptar les coses no les defineix, perquè es refereix només a la quantitat, no a la qualitat, no a l´aura o a la màgia de tanta atmosfera i circumstància. Atmosfera traspassada de Rembrandts, Oranges, holandesos errants, diamants, Kruyffs, tulipans o hassish. On l´anglés és llengua de relació al carrer, i l´esforç per dir-te "hola" o "pase un buen dia" és constant. Es veu que portem escrit al front "Spain". O la nostra pell bruna contrasta amb la pal·lidesa seua, davall d´un cel brut de núvols persistents.

La polèmica, però, és viva a Amsterdam. No serà tanta tolerància un reclam turístic? Serà la ciutat per al visitant o per al resident? El debat és fill de l´enginy i no pot dur una altra cosa que l´increment del civisme. En això, a Amsterdam, són mestres. El visitant es veu arrossegat cap a eixe mateix civisme. I el mestre sempre ensenya al deixeble.

Amsterdam, malgrat tot, no es desatén a si mateixa. Un Consell o Junta d´agents socials marca les línies de desenrotllament de la ciutat, amb l´únic objectiu de la millora de la vida quotidiana. Des de la progressiva reducció de les vitrines prostibulàries al barri Roig en pro d´una major seguretat i evitació de delinqüència, a la posada en valor turístic, posem per cas, de l´antiga factoria cervesera Heineken, o la transformació d´obsoletes zones industrials en flamants indrets residencials i d´activitats innovadores terciaritzades.

Amsterdam, que retorna als immigrants el 30% dels impostos pagats, que fa arreplegar en una bossa-guant penjada les deposicions dels cavalls dels carruatges, que permet el trànsit rodat de bicicletes en el passatge interior de l´imponent Rijksmuseum..., t´obri sempre els braços. T´obri els braços sempre que pagues en euros, no alces la veu, i "adéu, muy buenas, que passe el següent!"