Faig meu el títol d´un cèlebre film de Scorsese per retratar el cinisme de 45 diputats autonòmics del PP (d´un total de 55) que demanen l´indult de l´exalcalde de Torrevella perquè ha tingut „diuen„ un comportament «correcte». Correcte? Els collons del Montgó. Si titllen de correcte una conducta de prevaricació continuada és perquè adopten el vell postulat «als meus, amb raó o sense»: actitud que revela gran desvergonyiment, puix si foren honorables serien inflexibles i no farien costat al corrupte. Ser «un dels nostres» no avala immunitats, i per tant no hauria de generar solidaritat. Tanmateix, ausades mare!
Que 4 de cada 5 diputats que donen suport al Consell firmen perquè un prevaricador no vaja a presó mostra la degradació a què ha arribat el grup popular, on qui no suma se n´ix; puix si ja estava reblit d´imputats, ara també ho està d´immorals que se solidaritzen amb el company per blindar la reciprocitat segons el codi no escrit «hui per tu i demà per mi» (nota per a malpensats: l´exconseller Rafa Blasco figura entre els signants). Dit això, i com que aquest comentarista peca d´incaut, se sorprèn que no hi haja cap dirigent amb prou seny i autoritat per plantar cara a la situació. I és que emparar un delinqüent per ser «un dels nostres», és a dir, un dels seus, recorda la mateixa complicitat que va tindre el president d´Estats Units Roosevelt amb el dictador nicaragüenc Somoza: «Reconec que és un fill de puta, però és el nostre fill de puta». M´explique o cal ser més explícit?
La capa de pintura humanitària amb què s´ha pretès justificar l´arreplega de firmes és tan fina que basta furgar lleugerament sota la mà de pintura per descobrir-hi tot un altre quadre; un quadre de corporativisme on ser «un dels nostres» esdevé burladero de delinqüents. Que per excusar l´inexcusable se´ns diga que «els diputats han actuat a títol personal» és una indecència, en voler donar a entendre que per no respondre a directrius del partit la petició d´indult és menys reprovable.
