´PSOElàndia´

19.11.2013 | 05:30

Voro Torrijos | Els Verds del País Valencià

El PSOE ha escenificat per enèsima vegada el teatret de la remuntada. I ho ha fet en una conferència política que no ha servit ni de prop per als objectius que tenien previstos. Ha estat una altra enganyifa que no ha acomplert ni molt menys les expectatives que els seus votants esperaven. Tot just abans de les eleccions generals de fa ara dos anys van fer una actuació similar i així els ha anat. Ara ho tornen a intentar, amb un nou embalatge, amb un escenari més modern, amb un maquillatge diferent. Tenen el convenciment que amb una intensa campanya mediàtica podran aconseguir eixir del fracàs electoral en què estan instal·lats i que podran retornar vencedors com si res no haguera passat des del començament de la falsa crisi amb la qual s´implicaren de ple en el darrer període del expresident Zapatero.
Diuen que han tornat i que no són com el PP. Quina vergonya! Ni tan sols saben triar els eslògans escaients. Són la rialla de la ciutadania, que es pregunta, la majoria de manera retòrica, on han estat els i les dirigents del PSOE des que van començar a desmantellar el tímid estat del benestar espanyol; on s´han amagat, segurament per vergonya, després d´haver retallat els drets laborals, d´allargar l´edat de jubilació o de canviar la intocable constitució per a consagrar el pagament del deute. No caldria respondre perquè tothom ho sap: precisament sota el paraigua del partit amb el qual volen competir en aqueix bipartidisme que s´enfonsa a poc a poc, per sort per a la salut democràtica del nostre sistema polític, podrit des de la manipulada i tutelada transició produïda ara fa trenta-cinc anys.
Tampoc no han sabut captar ni recollir les aspiracions de la ciutadania del carrer, de plantejar un projecte que connecte de debò i de veres amb els moviments socials que volen representar, o millor dit, suplantar. No poden deixar d´un costat la seua addicció i submissió als poders econòmics, perquè en el fons són la parella de ball del partit governant en una alternança fidel als poders fàctics: l´econòmic, el militar i el religiós. Les seues fal·làcies no tenen cap possibilitat de reeixir triomfants. Són tan fàcils de desmuntar! Ningú no se les creu. Les seues contradiccions són tan bestials que no és estranya la davallada electoral continuada que estan patint. És normal, llevat del vot incondicional, militant i sentimental, no n´hi ha molt més. Qui té una mica de criteri sap que són els mateixos gossos amb els mateixos collars, però repintats i modernitzats.
Un partit que es diu socialista però idolatra el capitalisme i la competitivitat; que es manifesta republicà però és el més monàrquic en la pràctica de tot l´espectre polític; que es declara laïcista però porta sota pal·li els interessos de l´església; un partit que ha donat cobertura total a la crisi que volen imposar-nos; un partit que no se n´adona que està en una realitat diferent a la de la majoria de la població, que s´ha instal·lat en la seua PSOElàndia particular i que s´entesta a deixar, caiga qui caiga.



Enlaces recomendados: Premios Cine