Filosofia

21.11.2013 | 05:30

Imma Navarro

La Conferència General de la Unesco proclamava en 2005 el tercer dijous de cada novembre el Dia Mundial de la Filosofia: «La filosofía es una disciplina que estimula el pensamiento crítico e independiente y es capaz de trabajar en aras de un mejor entendimiento del mundo, promoviendo la paz y la tolerancia».
Wert, el ministre de la democràcia espanyola pitjor valorat per la ciutadania, continua impertèrrit la seua croada ideològica i cristiana. Ha deixat clar que vol una educació pública a la baixa, discriminatòria, injusta, segregadora per sexes i lingüísticament centralitzada. Però, sobretot, vol ser el ministre de la contrareforma ideològica, iniciada en l´eliminació de l´assignatura Educació per a la Ciutadania, proposta apadrinada i aplaudida per l´Èsglèsia Catòlica espanyola, ambiciosa i insatisfeta que ja reclama l´obligatorietat de la Religió com a assignatura avaluable per a Batxiller.
D´acord amb la lògica wertiana l´assignatura que ara espera en el corredor de la mort és, com no podia ser d´altra manera, Filosofia i l´assignatura emparellada en 2n de Batxiller que ha eixit beneficiada Història d´Espanya. Si l´objectiu de Wert és que l´alumnat no aprenga a pensar, no tinga un pensament ètic i no forme part de la massa crítica, l´assignatura de Filosofia, motriu del pensament, tenia els dies comptats, independentment del que diga la Unesco. El nostre ministre s´ha entossudit també en donar a l´educació un caràcter mercantilista-economicista, que basa el procés educatiu al voltant només del mercat de treball i devalua la formació de l´alumnat com a persones crítiques, que saben pensar i que tenen criteri.
Wert ha desoït la ciutadania i també el papa quan el prelat ens assegurava que una manera de garantir la pau social és aquella basada en la laïcitat de l´Estat. I no és l´únic dissident entre les files catòliques del nostre Estat: l´arquebisbe de Granada ha superat totes les expectatives amb la publicació a Espanya del llibre Cásate y sé sumisa, on només el títol atempta directament contra la dignitat de les dones, i apunta clarament cap a una violència de gènere rescatada, beneïda i santificada, reproductora dels estereotips masclistes més abominables. Esperem que no arribe a ser llibre de lectura obligatòria per als nostres i les nostres alumnes d´ESO i Batxiller, on les estadístiques sobre violència de gènere adolescent i les actituds de l´alumnat són molt preocupants.
Un llibre de lectura interessat per a les classes és El cuaderno dorado (1962) de Doris Lessing, premi Nobel de Literatura en 2007, gran defensora de les dones i dels col·lectius discriminats i que va morir el passat 17 de novembre. L´autora també sabia que el pensament lliurava, i continua lliurant, dues batalles decisives per al futur: l´educació de les joves generacions i la participació de les dones en la construcció de la canviant realitat social. I el pensament crític i independent no és patrimoni ni de l´Església ni del Ministeri d´Educació. S´estudia a l´escola, en classe de Filosofia. I avui, ho celebrem.



Enlaces recomendados: Premios Cine