El país continua caminant i milers de notícies ens assetgen, fent que no aprofundim en les informacions. És el que té l´acumulació massiva, la societat dels 140 caràcters, la volatilitat d´allò immediat i tantes vegades innecessari. El fet és que RTVV tanca i seria molt perillós que la societat valenciana ho oblidés en uns dies. La raó potser l´acumulació massiva de polítiques nefastes del PP a la Generalitat, que ja va desmantellar, per exemple, el teixit bancari propi i té els ajuntaments aigua al coll.
Els primers dies, (Canal) Nou obtingué una audiència no recordada des de feia anys i les xarxes socials es van incendiar. A la manifestació acudiren milers de persones per protestar no sols contra el tancament de la televisió sinó també contra la desfeta de l´autonomia valenciana. Però, quants repetirien hui en una nova manifestació? La indignació es rebaixarà pel desencís davant la falta de resposta de Fabra o s´intensificarà perquè els governadors no atenen a majories que no es manifesten a les urnes? Apostaria per la primera. Bé ho saben els familiars de les víctimes de l´accident del Metro, acompanyats normalment per la més profunda de les indiferències d´aquest país adormit al convertir en costum la corrupció i la dèbil democràcia.
Caldria no oblidar. Perquè el PP valencià es ven com el defensor dels interessos del País i reclama el deute històric, per després fer el ridícul quan des de Génova li diuen «mut, a callar». Volen mostrar-se com un partit nou i són els mateixos que ens han abocat al precipici. Sequaços d´un Estat més gran, esbirros d´interessos econòmics allunyats. Ja no ens poden vendre mentides sobre els «vertaders valencians». Ja no val intentar fer renàixer la batalla de València per carregar contra la possible coalició PSPV-PSOE, Compromís i EU. Maluenda diu que la única formació que defensa les senyes d´identitat dels valencians és el PP. Això mentre es recomana (ai els savis!) tornar competències a l´Estat central per la desfeta econòmica que viu la Generalitat. Les mentides deurien invalidar per sempre els polítics.
Ara hi ha més mitjans de comunicació que a la transició, ara la gent ha sigut escolaritzada en valencià i escolta, sense complexos, Aspencat, Manel o Antònia Font. Els entén, els gaudeix. Ja no valen conflictes ficticis sobre banderes perquè els valencians són madurs (democràticament parlant) i saben que així no es demostra l´estima per la terra. El PP no pot colpejar-se el pit enorgullint-se de valenciania (com un seguretat de discoteca satisfet per tenir més múscul als bíceps que al cervell) mentre aniquila el país desmantellant les seues estructures públiques i privades. Francesc de Paula Burguera deia en 1978 que abans dels acords autonòmics calia explicar als valencians els beneficis de l´autogovern, de Vinaròs a Oriola. Quan el PP abandone la Generalitat caldrà tornar-ho a fer. Per a que no s´oblide després d´anys d´aniquilació d´allò que som i d´allò que haguérem pogut ser amb una classe política responsable.
