Perdre l´imaginari

Antoni Gómez

24.11.2013 | 05:30

Si el Partit Popular de la Comunitat Valenciana tanca RTVV, els valencians perdrem el nostre imaginari col·lectiu. No és una qüestió menor, en absolut, malgrat l´aparent intangibilitat del terme en una societat postmoderna i materialista com la nostra. L´imaginari forma part del món de les construccions simbòliques dels pobles. L´imaginari dels grecs antics estava en la cultura oral. Posteriorment, les gestes i llegendes que contava Homer van ser escrites. En la societat postmoderna del segle XXI, els mitjans de comunicació són els grans constructors de l´imaginari col·lectiu.
El pensador francés Edgar Morin ens diu que és el conjunt de mites, formes, símbols, motius o figures que existeixen en la societat en un moment determinat. Sens dubte, la televisió és ara el gran creador de l´imaginari col·lectiu. La seua pèrdua, si el president de la Generalitat, Alberto Fabra, no rectifica, no afectarà, aparentment, la qualitat de vida dels ciutadans, ni el seu estat de salut o els seus coneixements essencials. Ni ens causarà cap dolor físic o mental.
Com si fóra una malaltia psicosomàtica, trobarem que ens han amputat una part del cos perquè hauran desaparegut del nostre entorn quotidià les formes simbòliques i les representacions socials que ens definien com a poble. No és una qüestió menor, no cal dir-ho, perquè desapareixeran les imatges de la nostra geografia, els seus espais naturals, la seua natura, la seua fauna, la seua flora; les imatges dels pobles i les comarques amb els quals compartim la mateixa cultura i la mateixa llengua.
Certament, la gestió del PP ha sigut nefasta i els escàndols i la corrupció han arruïnat i desprestigiat RTVV. Malgrat tot, els ciutadans hem d´assumir que no és propietat del Partit Popular, si de cas, hem patit les conseqüències de divuit anys de desastrosa gestió. La radiotelevisió autonòmica és un dret estatutari, democràtic i vertebrador de tots els valencians. És el dret al nostre espai mediàtic. I encara és possible una televisió pública, en valencià i de qualitat.
Si patim les inclemències del temps, no veurem els nostres pobles nevats ni hi haurà cap altre mitjà que oferisca una informació de servei públic tan puntual i necessària en cas d´inundacions. També desapareixeran les imatges d´aquells pobles que, tot i no compartir la llengua, són valencians fins a la medul·la perquè comparteixen festes, tradicions, mites, espais geogràfics, polítics i territorials; una manera de veure i viure el món.
Si Alberto Fabra, com un jardiner aïrat que arranca les arrels d´una planta que li resulta incòmoda, tanca RTVV, els valencians perdre´m els nostres referents culturals i identitaris. Ens convertirem en una sucursal mediàtica de les cadenes de Madrid. Serà un fet traumàtic perquè extirparà també la possibilitat d´una indústria audiovisual valenciana. Desapareixeran els nostres actors, els nostres creadors d´entreteniment, els nostres guionistes i tècnics. Els televidents no podran veure de bell nou una sèrie dramàtica tan popular com l´Alqueria Blanca.
Desapareixeran els programes culturals i esportius de Nou 24 hores (abans Punt Dos i Canal Nou 24 hores) i la informació sobre la nostra història, la literatura, l´art, la música, el medi ambient, el món de l´esport, la gastronomia, l´economia, els costums i les tradicions, la Unió Europea.... no tindrà cabuda enlloc. Cap altra cadena que no siga la nostra, la pública, podrà oferir programes amb la mateixa qualitat i el mateix tractament.
El president de la Generalitat haurà de reflexionar abans de ratificar una decisió tan traumàtica. Si bé Eduardo Zaplana i Francisco Camps passaran a la història política per una gestió ruïnosa per als valencians i esbargida d´escàndols de corrupció; vosté, senyor Fabra, serà el jardiner aïrat que ha arrancat de soca-rel la identitat dels valencians, el nostre imaginari col·lectiu.



Enlaces recomendados: Premios Cine