El dilema

Immaculada Navarro

29.11.2013 | 05:30

Durant la mateixa setmana que celebrem el dia contra la Violència de Gènere, un PP solitari i discordant aprova al Congrés la nova llei d´educació, òrfena de continguts curriculars sobre la igualtat de gènere, violència de gènere, orientació sexual i discriminació social. La celebració incontestable de solidaritat i consciència col·lectiva, unànime i rotunda, protagonitzada per una societat que reclama acabar amb la violència de gènere, contrasta amb l´aprovació sense consens d´una llei educativa antiga i aliena a les demandes d´una societat moderna i solidària, que vol eradicar la violència de qualsevol tipus, molt conscient del paper decisiu que juga l´educació, tot i no ser l´única actora social a l´hora de coeducar. Les institucions i les persones que ens governen tenen l´obligació i la responsabilitat d´anar per davant de la ciutadania, de redefinir conceptes i de legislar perquè aquesta lacra desaparega del món.
Una institució com la Real Academia Española, que s´encarrega d´abastir de paraules el pensament que ens ajuda a configurar el món, hauria d´actualitzar, des de la seua corresponsabilitat en aquest tema, algunes definicions del diccionari com ara: hombre, bata o huérfano, per posar uns exemples. Hombre, en la primera accepció és un «ser animado racional, varón o mujer»; bata, en la segona accepció és «un traje holgado y cómodo que usan las mujeres para las tareas caseras»; huérfano, en la huitena accepció és «una persona de menor edad a quién se le han muerto el padre y la madre o uno de los dos, especialmente el padre». La dona, entesa com a persona subordinada a l´home, amb bata per a netejar i amb filles i fills més orfes si mor el pare que si mor ella, no pot formar part de l´imaginari col·lectiu de la societat actual tal i com proposa la RAE, perquè és mentida.
Des del Govern, sembla que la ministra Ana Mato, a instància de la Secretaria d´Igualtat, ha arribat a la conclusió que els continguts curriculars de la desapareguda Educació per a la Ciutadania són molt més que una ocurrència bàsicament ideològica del govern anterior i, per tant, s´han d´incloure en l´escola a corre-cuita encara que siga com a assignatura alternativa a la religió. Naix així una nova i apressada modalitat de discriminació en la recentment aprovada llei d´educació: les xiquetes i els xiquets que cursen religió no podran rebre formació en igualtat de gènere. Hauran de resoldre o conviure amb l´absurd del dilema.



Enlaces recomendados: Premios Cine