Comença el VII any triomfal de la crisi. De cada 100 persones en edat de treballar, 40 no estan en el mercat laboral i 16 estan desocupades. A més, només 2 de cada 3 assalariats tenen un contracte indefinit a temps complet. Des de la fallida de Lehman Brothers, la taxa d´atur s´ha multiplicat per 2,3 i en una proporció semblant ha crescut la preocupació social per l´atur. És el problema social més important per al 56 % de la població i un 21 % més el posa en segon o tercer lloc de la llista. El 39 % de la ciutadania diu que és el problema que més li afecta.
Enfonsada sense remei la intenció de vot del Partit Popular, els governs de l´Estat i de la Generalitat semblen alliberats de tota responsabilitat, i no s´amaguen en prendre decisions en contra de les majories socials. Per recuperar la població desafecta, els portaveus de la dreta intenten transmetre la por a un canvi de govern. A la nostra terra presenten allò que anomenen el «tripartit» com un espectre amenaçant. Repetir-ho, però, evoca pors i preocupacions generals i, per davant de totes, la de l´atur. És per això que aquesta propaganda boomerang no deixa de recordar aquell conte en el qual el llop advertia del perill de la caputxeta vermella.
Front a cada nova mesura del Govern, cada vegada més desballestada, l´oposició adopta el compromís de remoure-la quan governe: la Lomqe o la llei de l´avortament, el tancament de RTVV o la desconsideració de la dependència. Potser siga políticament necessari adoptar aquests compromissos, però fer-ho no pot constituir l´eix fonamental d´un programa de govern que hauria de estar centrat, si atenem a la preocupació social, en la reducció de la desocupació.
Els partits d´esquerra han de posar negre sobre blanc els seus compromissos i no delegar en informes, fòrums, encontres acadèmics o esdeveniments anàlegs (menys en pactes de la societat-civil-amb-polsereta, aquella ximplesa de fa unes setmanes). L´esquerra ha de concretar com farà servir l´administració de l´Estat per al nostre benefici, a quin percentatge de reducció de l´atur es veu capaç d´arribar, i ha d´explicar com més ocupació i més igualtat són ací les dues cares d´una mateixa moneda.
No només vivim en un dels països amb més desocupació de la Unió Europea, també en un dels més desigualitaris. Naturalment, tenen poca credibilitat aquells polítics d´esquerra que, per acció o inacció, foren incapaços de fer baixar la desocupació quan tingueren responsabilitats de govern. Però substituir-los (i com més avait millor) no resol l´assumpte central: el programa, programa, programa contra l´atur, atur, atur. L´esperem.
