Vaig llegir a la revista digital infomigjorn, d´Eugeni S. Reig, el 30 de gener, l´article "Deixeu de manipular l´occità al País Valencià", al "Jornalet", la Gaseta Occitana d´Informacions, on el lingüista professional i doctor en estudis occitans, Domergue Sumien, deixa ben clar que és un desficaci que un grup cultural ´occitanista´ de València es dedique a fomentar el secessionisme lingüístic, a fragmentar i a negar la unitat de la llengua entre el valencià i el català; qualifica, que, aparentment, es presenten com a forjadors d´un discurs que pot semblar ´simpàtic´ ja que emparenta el valencià amb l´occità, però en realitat li fa molt mal. I explica per què.

Remembra que el PV és una part dels Països Catalans i que el valencià és una varietat de la llengua catalana i considera que una part important del valencianisme es considera catalanista, sense renunciar a la possibilitat d´augmentar els vincles entre els països de parla catalana. Recorda Sumien, l´oficialitat de les normes de Castelló de 1932, on tots els grans moviments valencianistes adopten la normativa del català de Pompeu Fabra i de l´IEC sobre la catalanitat del valencià.

També recorda que a finals de la dècada dels anys setanta del segle passat, un grupuscle minoritari de nostàlgics de la dictadura franquista (els del sud-est espanyol), a més dels mes abrandats catalanistes valencians durant el franquisme, com Miquel Adlert i Xavier Casp, pretengueren que el ´valencià´ era una llengua distinta al català, s´inventa un conflicte imaginari entre el valencià i el català per a ofegar i impedir l´ús social del català de València i revifar i augmentar el prestigi de l´espanyol.

Assenyala Sumien als grans intel·lectuals valencians i la seua obra, com Rafa Ninyoles, Lluís Aracil, Joan Fuster i Josep Guia que han defensat la catalanitat de la llengua i del País Valencià; i remarca com el blaverisme, instrumentalitzat pel PP, ha intentat atacar aquests valencians que han lluitat per la dignitat de la llengua, la cultura i el País Valencià i han procurat marginar el valencià per prestigiar únicament l´espanyol.

Destaca, Sumien, el gran occitanòfil valencià actual, d´Elx, Joan-Carles Martí i Casanova, que ha publicat molts llibres de sociolingüística i la novel·la "Els països del tallamar". I assenyala, en una comparativa, la funció que fan a diferents llengües romàniques, el secessionisme i la fragmentació lingüística que juga a favor de la llengua hegemònica, en el nostre cas, s´intenta dividir el valencià, el català de la Franja o el balear del català del Principat per afavorir la subordinació del ´valencià a l´espanyol; a Occitància, s´afavoreix el secessionisme provençal, auvernyat, niçard, o gascó, posem per cas, per afavorir el francès; a Galícia el secessionisme afavoreix el secessionisme del gallec amb el portuguès (gallego-portugués) per afavorir la subordinació del gallec a l´espanyol; a Romania, a Transnítria, els pro-rusos afavoreixen el secessionisme moldau per separar-lo del romanés i subordinar-lo al rus. Per tant, l´occitanisme valencià, lligat al blaverisme, faria la mateixa funció trencadora, fragmentadora i secessionista, lloaria la gran Occitània que s´expandiria des de Montluçon a Elx (o a Guardamar o al Cartxe), mentre s´intentaria negar la unitat de la llengua catalana, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar o el Cartxe) per desprestigiar-la i destruir-la.

Però, assenyala Sumien, l´occitanisme valencià, fundat als anys noranta, seria erroni i estaria en contradicció amb la comunitat lingüística de la romanística. Perquè no es pot negar que el valencià és una variant del català. Més encara la divisió dialectal dins del català es sol fer "entre la varietat occidental ( que engloba el valencià, el lleidatà, el de la Franja i Andorra) i l català oriental (englobant Barcelona, Perpinyà, les Balears i L´Alguer). És doncs impossible de separar lo valencià de la resta del "català" en invocar l´estructura lingüística". Tota la romanística afirma, per unanimitat, que el català (inclòs el valencià) i l´occità són llengües distintes a pesar de la seua familiaritat. Però, és més, Sumien, considera insensat del tot lligar i aproximar València a Tolosa o Marsella i allunyar-la de Tarragona i Barcelona. Potser per catalanofòbia? Potser per subordinar el ´valencià´ a l´espanyol i als dictats de l´espanyolisme? Potser per fragmentar, desprestigiar i exterminar l´ús social del català de València, afeblint la llengua sencera i tancant del tot les ràdios i les TV en la nostra llengua?

Acusa alguns ´occitanistes valencians´ d´afavorir, de capgirar i deformar les teories lingüístiques del lingüista occità Pèire Bèc que el 1970 va donar un significat precís al terme ´occitanoromanic´ i indica que, aquests ´valencians´ instrumentalitzen l´occitanisme per a la destrucció i per a fomentar la fragmentació de l´occità en diverses llengües occitanes (gascó, provençal, auvernyal); si s´aplica la mateixa fórmula tindrà conseqüències nefastes tant per a la unitat respectiva de l´occità com també per a la unitat del català. Perquè, llavors, el català es dividiria en valencià, lleidatà, andorrà, lapao, formenterenc, menorquí, tarragoní, mallorquí, eivissenc, alacantí, crevillentí, barceloní, etc. Al remat fa una crida als valencians a tenir trellat i anar a Occitània sense ànim de voler dividir i fragmentar la llengua occitana, des del respecte als coneixements consolidats de la romanística. I considera que seria molt convenient que aquests valencians ´occitanistes´ respectaren la unitat de la llengua catalana, sense voler-la trossejar ni subordinar a l´espanyol. Ni molt menys feren servir en va el nom d´Occitània.

L´article de Domergue Sumien, que sembla molt sensat, raonable i argumentat, ha suscitat una considerable discusió; d´entre els nombrosos valencians que han participat hi ha "Lluís Fornés", (imagine que és el nom real de l´ex-cantant Lluís el Sifoner), que, en compte de debatre o intentar rebatre els arguments que dóna el filòleg Sumien, -si és que no li agraden o els creu erronis-, ha preferit l´insult gruixut; diu Fornés: "Es fa difícil poder entendre que un home com Domergue Sumien gose fer el ridícul públicament ensenyant la seua gran ignorància sobre les coses que passen actualment al País Valencià. Ignora, però, malgrat això, gosa publicar la caterva de desficacis que ha publicat. El teníem per un professional de prestigi, i no és cert. Llàstima de pedestal que li havíem fet! Ignorant, agosarat, ofensiu...No ho puc entendre. No ho puc entendre. No ho puc entendre".

És trist que la gran pàtria Occitano-Valenciana que s´havia edificat per eludir el Principat, s´estiga anant a terra; quan s´afone el PP, s´afonaran els grans mites catalanofòbics que s´havien alimentat amb subvencions institucionals, d´entre els quals un ´occitanisme valencià´ que combatia amb ferocitat la unitat de la llengua, per a fragmentar el valencià-català i subordinar el ´valencià´ a l´espanyol... Però, com va a ser el valencià espanyol (i no català)? En la pràctica, massa observem que al parlament espanyol de Madrid no li deixen a Joan Baldoví (ni a Tardà i Bosch) expressar-se en valencià-català? Si el valencià-català fos espanyol, el deixarien parlar en valencià, sense invents secessionistes ni retalls a la llibertat d´expressió, ens permetrien tenir mitjans de comunicació en la nostra llengua al PV, no tancarien Catalunya ràdio, ni Catalunya Informació, ni censurarien TV3... Els espanyols i els ´valencianos´, sucursalistes, (occitanistes o no) intenten aïllar-nos de la resta de domini lingüístic perquè és la mateixa llengua, si no, ¿a sant de què ens tancarien unes ràdios i televisions si no foren en valencià-català?. Si els pica i es rasquen és perquè el català del País Valencià, de les Illes, del Principat, de la Franja, Andorra, l´Alguer i el Cartxe és la mateixa llengua i ens odien tant que no volen que existim, ni que persistim en la nostra llengua distinta a l´espanyol; els volen aniquilats. I per això, tanquen els mitjans de comunicació en la nostra llengua i cultura catalana del País Valencià. No hi ha cap altra explicació; l´acte de tancament i l´acarnissament amb que pretenen exterminar-nos, ens encoratja a lluitar i combatre contra una noció Espanya, impulsada per les institucions de l´estat espanyol, -ara del PP, abans del PSOE-, que ens escanya i no ens deixa ni parlar ni respirar en la nostra llengua.

S´imagineu que nosaltres, el valencians, començarem a tancar TV en castellà a Andalusia i volguérem fragmentar aquestes dues variants dient que l´andalús i el castellà no és la mateixa llengua? No s´ho imagineu perquè seria d´estar bojos; ens portaríem al psiquiatre. Doncs, el mateix podem dir, tot i que siga el ministre d´Indústria de l´estat espanyol: aquests senyor s´han tornat folls i orats planificant el nostre extermini lingüístic, cultural i nacional. No els ho podem permetre; no ho podem consentir. Totes les llengües tenen la mateixa dignitat i dret a existir, la nostra també. Cal denunciar-los per suborn i per genocidi lingüístic, cal anar si és necessari als tribunals d´Estrasburg.