Hi ha fets que ho són, independentment d´opinions, consensos o votacions. L´extint i satíric Rhino Party, del Canadà, ho sabia molt bé quan prometia, en el seu programa electoral de 1985, que aboliria la llei de la gravetat. D´altra banda, certa ignorància exhibí, però, aquell alcalde brasiler que pretenia construir al seu poble un dipòsit d´aigua. El disseny que ell proposava era objectat pels tècnics, advertint-li que violava la llei de la gravetat; el bon senyor es va interessar per saber si la llei era local o federal, aspirant a què l´autoritat pertinent li donara una solució jurídica al seu conflicte amb aquesta llei.

Similar poca traça han desplegat el secretari general del PPCV, senyor Castellano, i el portaveu del mateix partit a les Corts Valencianes, señor Bellver, quan, a propòsit del que sembla que serà el contingut de l´entrada «valencià» en el nou Diccionari Normatiu Valencià aprovat per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), recorren a sermons polítics „«esta formación no va a permitir intrusiones ni ataques a las señas de identidad de los valencianos»„ per intervindre en un assumpte científic.

L´entrada en qüestió ve a afirmar que valencià i català són variants de la mateixa llengua. I el president de l´AVL, senyor Ferrer, conciliador, accentua que admetre la unitat de les llengües valenciana i catalana no comporta cap relació de subordinació d´una variant respecte de l´altra. El PPCV, alineat amb els contraris a la unitat de la llengua qüestionen als actuals components de l´AVL, i fins i tot la mateixa existència de l´entitat, acusant-los de trair el sentiment del poble valencià. Podran canviar els acadèmics buscant aquells que es presten, si és que els hi ha, a escriure la definició que Castellano i Bellver desitgen, però els cossos continuaran atraient-se proporcionalment al producte de les seues masses, com Newton va descobrir. No sé si m´entenen.

De jove vaig aprendre una regla pràctica: si un parlant de la llengua pròpia d´un territori T1 es trasllada a un altre territori T2 i en escàs lapse (un moment, potser uns dies) s´entén amb fluïdesa amb els nadius de T2, llavors parlen variants de la mateixa llengua. L´accent, algunes terminacions, certs localismes, són diferències que no impedeixen la ràpida comunicació. Vicent, un company meu, docent com jo, ha treballat també a Eivissa i a Catalunya. Des del primer dia parlava com ho fa amb els seus pares i amb els seus amics, a Guadassuar. Jo mateix vaig experimentar aquesta regla pràctica quan als dinou anys vaig entrar per primera vegada en contacte amb parlants catalans.

Diran Castellano i Bellver que la llengua dels argentins (l´accent, algunes terminacions, certs localismes...) és un idioma diferent al castellà? Admetran que a Cantàbria i a Cadis, a Mèxic i a Equador es parlen variants del mateix idioma? Acceptaran la llei de la gravetat?