Quan érem menuts, a la TVE, l'única d'aleshores, feien un programa que es deia "300 millones" on es tractava com un triomf el fet de compartir una llengua que en l´origen va ser la mateixa. La vàlua de les llengües no es pot mesurar per la seua dimensió quantitativa, però aleshores ningú feia notar les grans diferències entre el castellà, l´argentí, l´equatorià, el mexicà o el peruà, ni tampoc les variants diferents en què havien evolucionat per diverses raons històriques i de la seua llengua precolombina: "pollera, tetero, buzo, cuadra".... Les "panties" són "medias con bragas" a Madrid, "bombachas" a l´Argentina, "calzones" a Xile, "pantaletas" a Mèxic i "blumers o pantaletas" a Veneçuela.... Mai no hi ha hagut cap conflicte remarcable. Com tampoc no n´hi ha hagut respecte de l´anglès de Londres i el de Nova York. I quan García Márquez, en una memorable intervenció, va suggerir la simplificació de la gramàtica castellana per abraçar més i millor la realitat plural de les diferents parles llatinoamericanes (Zacatecas 1997) es va muntar un bon sarau perquè, segons deien alguns, l´acceptació de certes expressions gramaticals podia posar en perill i/o trencar la unitat del diasistema. Però això no es proclamava només per raons lingüístiques sinó també com un valor afegit (polític, econòmic, comunicatiu..) al fet de conèixer una llengua que s´entén a diversos llocs del món. Malgrat les diferències.

De manera semblant, i amb tots els respectes específics que calga, el mateix podem dir del català i el valencià o el mallorquí.... si fem abstracció de l´artificiós conflicte polític. El més normal i productiu seria reivindicar les coincidències i no exalçar les diferències per tal de fer valdre una llengua que quan més es parle, més oportunitats oferirà als qui la coneixen. I això no significa ni conflicte ni separatisme ni nacionalisme tronat: les llengües són prepolítiques en el sentit que les usem abans de tenir cap consciència política específica. Les llengües són sistemes de comunicació i de cultura, expressions de la pluralitat inevitable dels éssers humans com ja proclamava George Steiner, premi Príncep d´Astúries de Comunicació i Humanitats (2001)

De segur que hi ha moltes anècdotes de persones que han trobat treball en un altre lloc precisament per conèixer i poder comprendre el que es parla en tres autonomies distintes. Tanmateix, l´idolatra´t i sacrosant mercat, al tindre un major tamany, ofereix moltes més oportunitats per a tota la indústria i el comerç, especialment en tot allò que està directament relacionat amb la comunicació i les persones: món editorial, audiovisual, cultura, educació, etc. Es busca una uniformització perillosa i antihumana.

Malauradament, a la nostra comunitat no sembla habitar un sentit comú majoritari. Fins i tot un poder polític mal entés, potser perquè porta massa temps exercitant-se de forma absoluta, es permet qüestionar el que diu l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, cosa que també seria impensable respecte de la RAE. O no fer cas de les diferents resolucions del tribunals. Sospitem que no és per ignorància només, sinó per una certa manipulació que, de cara a les eleccions, intenta tornar a obrir la guerra de la llengua. Una guerra que com totes no fa més que empobrir-nos i que, com sempre, perdrà el valencià, com les 155 unitats escolars en la nostra llengua afectades per les darreres disposicions, o l´incompliment del valencià contemplat a la Llei del Sector Audiovisual, la pèrdua de canals de comunicació en valencià (RTVV, TV3, Cat-ràdio, Infotv, ...).

Negar que l´argentí actual prové també del castellà, pot ser el mateix que negar la relació entre el català i el valencià. Però tractar de negar la història, no farà que la història siga d'una altra manera. I segur que reivindicar adequadament i justament que en origen som una mateixa llengua i cultura podria ajudar els mitjans de comunicació i les publicacions en la nostra llengua a sobreviure, consolidar-se i obrir mercats. Com ja passa de fet amb molts mestres i professors que poden exercir les seues carreres i vocacions a altres territoris de la nostra llengua.

[Signen també Manuel Molins, Emília Bolinches, Xavier Pons, Alícia Gavara, Carme Molina, Sara Sánchez i Ruben Carrasco]