Recorden l´intent de boicot del GAV a Pep Gimeno, Botifarra? Sí, clar que ho recorden. Recorden la xiulada a Raimon per cantar en la seua llengua al concert homenatge a Miguel Ángel Blanco? Segur que sí, perquè això fa quatre dies com qui diu. Recorden quan Joan Manuel Serrat volgué cantar en català a Eurovisió i TVE s´hi va negar? Potser nasqueren després de 1968 i no ho han viscut, però segur que n´han sentit parlar. Puix ara li ha tocat el torn a Shakira, a la que posen a caldo en Twitter per incloure en un nou disc la versió en català de Boig per tu. De Serrat a Shakira ha passat quasi mig segle, i en aquest país encara hi ha estranyes criatures vinculades als simis que no evolucionen a homo sapiens.

Sí, ja ho sé, no he citat el cas del Circuit de Rock que en 1998 organitzà l´IVAJ dirigit aleshores per Unió Valenciana (se´n recorden?, d´UV, dic), al qual es presentà un grup local amb dues versions d´una mateixa música; en valencià normatiu amb el nom habitual del grup „Els Munlogs„, que fou eliminada; i una altra en anglès amb pseudònim „The Beanies„ que va passar a la fase final. I podria citar més casos, sí, però és que, si m´hi pose, el llistat serà tan exhaustiu que l´article semblarà el tiquet de la compra d´una gran superfície, amb IVA inclòs. I tampoc és això, carai.

Val a dir, doncs, que si cantes en anglès, francès, italià i si cal swahili o quítxua, no passa res. Et valoren pel que fas. Però si cantes en valencià-català et plouen insults i diatribes ad nauseam. I més hui, en què les xarxes socials han esdevingut amfiteatre dels exabruptes. Com els que ha patit Shakira que, com a prova d´amor al seu estimat „el futbolista Gerard Piqué„, ha cantat en la llengua d´aquest i li han dit des d´«imbècil» a «subnormal». I això per no repetir ací insults tan indicibles que sols podria reproduir en codi Morse. En fi, un merder de fòbies i prejudicis que no hi ha marca Espanya que ho netege. O seria més adequat dir que això és també marca Espanya?