Record de l´adolescència. En la sèrie de televisió Viatge al fons del mar, el submarí Seeview patia els embats del monstre setmanal de torn. Finalitzat l´atac, el capità prenia el micròfon i ordenava: «Control de danys, informe!». Mai no es veia en la sèrie, però se suposava que la nau tornava a port per a reparar les avaries. Han passat set anys del col·lapse del sector immobiliari, set anys d´una crisi que va començar afectant el sector de la construcció per a estendre´s metastàticament a la resta. Són nombrosos els estudis que han establit les causes i les raons d´un fenomen de creixement absurd que fins i tot hui no deixa de sorprendre´ns, però encara no disposem d´un inventari, a escala detallada, de l´acumulat de productes construïts, amb la precisió necessària per a poder fer alguna cosa, per a reparar els impactes.
Comencem per puntualitzar que el boom de la construcció, allò que ha acabat per ser conegut com la dècada prodigiosa, no va afectar solament al subsector de l´edificació. La bambolla no només es va produir a la construcció d´habitatge; simultàniament va afectar a la producció de sòl urbanitzat, als equipaments públics i a les infraestructures, especialment a les de la mobilitat: les quatre cares de la bambolla constructora.
Hui, set anys després del crack, l´estratègia oficial continua sent la d´esperar que la crisi escampe, esperar millors temps per a mamprendre l´activitat, el business as usual, i tornar a una situació que es considera la normalitat, sense qüestionar el model. Mentre fem temps, fins que la conjuntura canvie, poc es fa per a revertir les pèrdues del tsunami constructor, per a reparar els danys, per a reconvertir ordenadament un sector hipertrofiat. Recorde haver sentit dir a un expert que la reconversió del sector es produiria de forma espontània amb la fallida i l´eixida del sector de les empreses i els treballadors sobrants, una reconversió certament dolorosa, i a més inútil, perquè manté un model esgotat, incapaç de donar treball i un futur viable.
Les dades, aproximades i molt discutides, del Ministeri de Foment estimen en uns 800.000 els habitatges acabats, buits i pendents de venda, de les quals més d´una quarta part son al País Valencià. Pel que fa al sòl urbanitzat, acabat i majoritàriament vacant, diversos càlculs ho situen entre 30.000 i 50.000 hectàrees, un interval massa ampli. Però, en qualsevol cas, i per tal de copsar la vertadera dimensió del problema: aquesta superfície equival a unes 8 a 14 vegades la del sòl urbanitzat del Cap i Casal, on podrien viure entre 6 i 10 milions de persones, un disbarat. I pel que fa a l´inventari d´equipaments i infraestructures no s´ha fet, ni tan sols de forma aproximada. El primer pas per a reparar el territori, per a esmorteir els impactes de la sobreconstrucció de la dècada prodigiosa, per a evolucionar cap a un model productiu diversificat, que no faça del ciment el centre, és conèixer amb precisió l´acumulat construït de que disposem.
I una vegada tinguem eixe balanç, plantejar-nos què podem fer amb aquest immens estoc d´habitatge, sòl, equipaments i infraestructures: com posar-ho en valor, com reutilitzar-ho?, com desfer-nos de la pesada llosa que en molts casos comporta la seua conservació?, com reparar els impactes de tot tipus (ecològics, paisatgístics, urbanístics, immobiliaris, socials, econòmics,€)? Després de l´elaboració d´un inventari detallat, per municipis, barris, sectors, coneixent l´estat de les obres, les seues tipologies i característiques, la propietat actual, les càrregues financeres, els seus dèficits i deficiències, les seues possibilitats en el mercat€ establir alternatives de reutilització, de conservació, de finalització, no descartant la seua demolició, o la desurbanització quan els costos de la seua permanència siguen superiors als de la seua desaparició.
En definitiva urgix plantejar una operació de reparació dels desgavells de la dècada prodigiosa, sense esperar a una digestió per part del mercat, que al ritme actual, segons les dades agregades del Ministeri de Foment, podria allargar-se més de mig segle, i que no resoldria els impactes d´alguns d´aquests actius tòxics.
