Si el 2012 va ser l'any del desficaci i desgavell del Corpus de València, hi ha que dir que el 2014 ha estat l'any d'encetar un camí de recuperació de la Festa Grossa, punt d'inflexió cap a la seua plena dignificació.

Fa dos anys, tots aquells que senten les nostres festes i tradicions, es varen trobar, malauradament, amb una situació molt dolenta davant una festa tan secular i esplendorosa com és el Corpus, resultat d'una certa desídia institucional, no exenta també d'una dosi de prepotència, encapçalada principalment per l'Ajuntament de València (només cal veure el contenciós del velam a la plaça), en concret a través del la Regidoria de Fires i Festes, però també per part de l'Arquebisbat, a través del Capítol de la Seu.

Este any, tots aquells que s'han acostat als diversos actes programats, han pogut gaudir de la restitució dels Gegants, escamotejats els dos últims anys, amb una restauració prou acurada, també evident en els caps dels Nanos, però anunciada d'una manera quasi desapercebuda, com si hi haguera una mala conciència, encara no superada.

Així i tot, no s'ha posat de relleu un fet històric que s'ha donat amb els Gegants, fruit de la ignorància: un segle després, els Gegants del Corpus tornen a ser propietat de l'Ajuntament, millor dit de la ciutat de València, ja que des de 1912, segons cròniques consultades, el Gegants eren llogats a roberies, com l'afamada Casa Insa, última que ha estat proveïdora i, per cert, convidada de pedra, del desgavell patit fa dos anys.

D'altra, per part del Capítol de la Seu, responsable de la processó, s'ha recuperat la presència del Tintinacle i la Umbel.la, dos elements molt simbòlics, que no formaven part del seguici processional des de feia molts anys, tal vegada, més que per propia voluntat, per la insistència en reclamar-ho.

Tot això, sembla un bon exponent del camí encetat cap a la dignificació de la festa, però encara queda molt de trajecte, entre altres: la protecció i restauració de les Roques, la revisió i potenciació dels actes festius des d'una lectura històrica; la "visibilitat" als mitjans de comunicació de tots els col.lectius que contribueixen a l'esplendor de la festa i no, com sempre, el protagonisme acaparador de l'Associació d'Amics del Corpus i, també, la difusió d'altres mirades històriques, fugint ja dels tòpics de sempre, tots els anys reiteratius.

Anunciada la primera edició del Congrés de la Festa del Corpus, iniciativa loable, encara que hi ha un precedent de 1991, podria ser una bona oportunitat d'obrir espais de debat i reflexió al voltant de la Festa Grossa i no sols com una trobada sobre els orígens i peculiaritats de cada poble, sempre interessant, però segurament amb curtedat de mires.