Des de l´aprovació de la reforma de l´article 135 de la CE pactada pel PP i PSOE a 2011, les institucions que tria la ciutadania han perdut bona part de la seua legitimitat i capacitat per decidir sobre els seus pressuposts. Així, han nascut un conjunt de normes subsidiàries d´aquell acord, que són dictades i modificades per persones i grups que no són triats democràticament, que són la justificació legal per a efectuar les retallades a la protecció social i impedir la redistribució de la riquesa. El nombre de ciutadans que rebutgen eixes polítiques augmenta i creix baix la percepció que els partits que les apliquen són corruptes, siguen d´esquerres o de dretes. La ciutadania, no sense raó, considera que el sistema els ha defraudat, ha truncat les seues aspiracions vitals i menysprea als qui defensen la seua vigència tal i com està concebut. Naix un nou paradigma que associa crisi econòmica amb corrupció, que rebutja als polítics submisos als dictats de la troika i també als partits que els suporten institucionalment.

Posat en pràctica l´acord per pagar primer el deute públic i els seus interessos per davant de qualsevol altra necessitat, assistim al fracàs de la reforma política iniciada el 1978 amb la reinstauració de la democràcia. Al nostre país s´ha robat des dels bancs o caixes als ciutadans i ningú va a la presó ni retorna els diners, s´injecten fons públics per al seu rescat i no cessen els desnonaments amb una llei declarada il·legal pels tribunals d´Europa. És una descripció objectiva. També ho és que hi ha agents econòmics, que amb portes giratòries o fomentant la corrupció, han hipotecat el nostre futur amb blindatges de tota classe per als seus negocis. Autopistes, bancs, elèctriques, contractes de llarga duració pels serveis públics...

Així les coses, la ciutadania ha fet un pas endavant, que compartim, per fer més forta la democràcia: recuperar la decència en la gestió pública i participar directament en totes les qüestions que poden afectar les seues vides. I això comença pel procés de la presa de decisió, de les dades i circumstàncies que conflueixen per prendre-les. Construir les lleis i normes a la vista de tots de forma transparent entre la ciutadania i els governs. I el que val per a les institucions s´ha de començar a aplicar al si dels partits per a que no acaben desapareixent com instrument per agrupar electors amb valors compartits. Hi ha un clar manament social per a començar de nou.

El nostre projecte, Compromís, ha estat i és construir una plataforma ciutadana on qualsevol veí o veïna es pot apuntar al seu poble o al seu barri per elegir els seus representants o ser triat per exercir eixa funció, participar en les polítiques a proposar o en la campanya per aconseguir uns objectius comuns que és el programa a defensar a les institucions. Som una cooperativa de representació política: adhesió oberta i voluntària, control democràtic dels membres, participació econòmica de cada un d´acord a les seues possibilitats, autonomia i independència sense respondre a interessos externs, transparència total i un programa en permanent construcció que té com a base primera la defensa dels drets humans. Perquè no estem fent política únicament per derrotar el PP, estem per transformar un sistema que és injust amb les persones.

La crisi econòmica, del sistema de representació o sobre el model territorial ha obert una possibilitat real per construir eixa plataforma electoral plural, que Compromís va començar a 2011. Un plataforma que no ha de tindre més propietari que les persones que en donen suport i les seues decisions democràtiques. Una opció per a liderar una nova ruptura democràtica que ens ha de portar a recuperar els drets de les persones i dels pobles a decidir el seu futur amb plena llibertat. Un opció plural per dissenyar la política que s´ha de traduir també en els mecanismes de representació. Si tenim clar els objectius, construirem l´alternativa de forma transparent i participativa, sense cap por.

Parlem d´una plataforma electoral autonòmica per a guanyar les eleccions de maig de 2015. La realitat ens diu que a les Corts Valencianes es decideix com es gasten milers de milions d´euros i les polítiques socials. És ací on volem actuar en favor dels que estan pagant la crisi, des d´on hi ha capacitat de veritat, amb una fórmula cooperativa. Liderant un nou govern des de una majoria atorgada per les urnes. No és cap quimera i la demoscòpia ho confirma certificant un nou espai electoral emergent unit per la defensa dels drets humans, la decència en la gestió pública i la democràcia. Perquè si no som majoria electoral, tornaran a pactar PP i PSOE, com sempre, reformes estètiques per a un sistema que no aprofita. O en el pitjor dels casos, si juguem malament, pot ser que el PP com a força més votada continue al capdavant de la Generalitat.

El valencianisme de construcció, que va ser un dels elements més potents per retornar la democràcia durant la dictadura i de modernització del país durant el darrer quart del segle XX, ha de donar ara un pas per ser protagonista. Compromís va nàixer com eixe instrument útil per alçar un orde nou a favor de les persones, per rescatar persones. Ens hem plantat i hem dit que no pagarem el deute que s´ha generat per un crisi que no han creat les persones normals. Que no el pagarem amb el futur dels nostres joves. Que ja està bé de rescats bancaris i economia sense democràcia. Hi ha una majoria social que ens espera i ens ho demana. No els defraudem.