25 de novembre i repetició de terribles estadístiques amb més de 60 noms de dones que l´any passat respiraven, pensaven i sentien i amb la preocupació de perquè la xifra no baixa, amb declaracions institucionals afortunadament per unanimitat però contradictòries amb les accions que per coherència les haurien d´acompanyar. Ens podem permetre una reducció les oficines d´atenció a les víctimes del maltractament de 48 a 17 en 3 anys? Una disminució del 19% el fons per a assistència social ? Que a tot el País Valencià hi haja un únic centre d´atenció integral a les víctimes?

Com es distribueixen els recursos és una qüestió política de primer ordre, responsabilitat dels governants i que també ens apel.la com a ciutadania.

Però si els recursos permeten materialitzar les polítiques, aquestes les hem de tindre clares, hem de saber que volem fer i com volem ser. L´Observatori de Violència de gènere del CGPJ (Consell General del Poder Judicial) ha mostrat la seua preocupació i ha advertit que els ajustaments són responsables que moltes dones retiren la denúncia, ja que es troben en una situació de desprotecció que l´actuació municipal podria compensar. El govern del PP, utilitzant l´argument dubtós de la racionalització econòmica però amb la voluntat d´una centralització i de controlar els recursos, està fent tota una reforma de l´administració municipal que buida de contingut polític els ajuntaments, els limita les competències i els talla les iniciatives en molts casos ja consolidades de serveis d´atenció i protecció i també educació de la ciutadania. Allunyen l´ajuda en un cas en què la proximitat és vital. O també en el cas de normes polítiques fonamentals, com la LOMQE, llei d´educació que es diu ´de qualitat´ però que en realitat significa una mercantilització del sistema educatiu i dels valors, que no promou la coeducació i que fa de la competitivitat i la uniformitat l´eix bàsic, no van en el camí d´avançar en la igualtat perquè són l´origen de la violència contra les dones.

Amb unes dades com les de l´Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, segons les quals a l´Estat Espanyol més d´una de cada cinc dones majors de 15 anys (22%) ha patit violència física o sexual per part de la seua parella i menys d´una cinquena part no ho ha denunciat, la violència contra les dones ha de ser reconeguda com una qüestió política de primer ordre, complexa i que cal abordar transversalment des de la protecció a les víctimes, la prevenció i l´educació. Des de les declaracions polítiques compromeses i coherents amb les actuacions i també d´aquelles que han de transformar una societat on a les dones massa sovint encara som ´idealitzades´ com a princeses, uns ésser decoratius, fràgils i sense poder, de qui s´espera passivitat.

Des de les institucions se´ns ha de garantir els nostres drets a una vida digna, plena i lliure. Som i volem ser plenament ciutadanes.

(*) Bàrbara Peris es Coordinadora de Dones amb Compromís