Or, encens i mirra és el que li van portar al Jesuset, acabat de nàixer, els tres Reis Mags. Tres regals que no estan gens malament. L´Estrella de Betlem es comportava de forma generosa i majestuosa. Encara que aquells mags no eren reis. No apareixen com a tals en l´única cita bíblica en què se´ns mostra este relat, l´Evangeli de sant Mateu, escrit ben tard a finals del segle I després de Crist, dedicat als nous conversos al cristianisme, amb l´ànim d´exaltar i presentar la figura de Jesús com el gran redemptor, el Messies, l´enviat del més enllà. Sant Mateu simplement mostra els Mags en qualitat de sacerdots o xamans (això és el que significava en antic persa la paraula mag), vinguts des de l´Orient. Però... per què or, encens i mirra?, per què precisament eixos tres regals, eixos tres objectes?
L´or és el metall noble per excel·lència en l´Antiguitat, relacionat i identificat amb la llum solar i celestial, pròpia, per tant, dels déus. Els humans consideraven que l´or tenia propietats especials, i sospiraven per apropiar-se´n de les seues qualitats. En un principi l´or només era accessible a cabdills i reis que, en forma de corona, ceptre i tron reial, els servia per a proclamar-se ells mateixos com a déus a la terra. Tant és així que els pobles, en els seus intents de desviació o rebel·lió, la primera cosa que feien era revestir d´or el nou ídol a seguir, tal com ens prova, per exemple, l´episodi del jònec d´or/becerro de oro en l´èxode de Moisés narrat en la Bíblia. Amb el córrer del temps, més endavant, els alquimistes o bruixots de l´Edat Mitjana buscaven la pedra filosofal o manera de poder convertir els objectes en or, és a dir, convertir les coses en la suma perfecció i la no corrupció o caducitat, atributs estos, clar és, exclusius dels déus. L´or com a símbol de la divinitat. L´or que els Reis Mags, representants de la tradició oriental, entreguen al Jesús, en clar acte de reconeixement que ha nascut un ésser sobrenatural, que Jesús per a ells és Déu.
I l´encens i la mirra? Antigament, en el ritu del sacrifici, quedava per als humans la carn, part caducable de l´animal sacrificat, i per als déus els ossos, parts que no es podreixen, que no caduquen, que no es corrompen, com si tingueren les mateixes característiques i eternitat que els déus. Es cremaven a l´altar estos ossos capolats juntament amb plantes aromàtiques, la mirra o l´encens, com un tribut o un aliment de part dels mortals als déus, per a així tindre´ls alimentats, satisfets i favorables. Els fums ascendents cap al cel (morada dels déus) escenificaven la unió o comunió d´homes i déus. L´encens i la mirra era, per tant, aliment dels déus en l´antiguitat mítica. Jesús Crist, en rebre estos dos objectes, als ulls de tots els humans quedava ressaltat en la categoria dels déus.
Or, encens i mirra són, doncs, atributs dels déus, només dels déus. Els tres per al Jesuset. Però nosaltres, sembla, només ens mereixem carbó. Segons els nostres governs, només carbó en forma d´atur, retallades i rebaixes de sous i salaris. Vaja! No sabem si això vol dir que tots nosaltres hem de canviar i rectificar o que, per contra, qui s´ha de portar millor i canviar són ells, els Governs. I si no..., potser, els canviarem nosaltres (en les eleccions, clar).
