11 de abril de 2015
11.04.2015

"La eterna cenicienta de España"

11.04.2015 | 04:15

Sota la benintencionada aparença d´un llibre didàctic i divulgatiu, El finançament valencià. De la submissió al canvi necessari (Bromera), de Vicent Cucarella, és un treball demolidor que hauria de causar autèntica vergonya als polítics que han tingut responsabilitats públiques al País Valencià/Comunitat Valenciana gairebé des de l´inici de l´autonomia. Després de la lectura, amb una subtil barreja de fastig i indignació, el lector avesat no pot més que recordar, una vegada més, aquelles cèlebres per humiliants paraules del comte-duc d´Olivares referides a la condició natural innata dels valencians: «Tenémoslos por más muelles».
La veritat és que la submissió, l´anorreament, l´esperit subsidiari i la postració dels valencians és un mal endèmic amb el qual hem hagut de combregar al llarg de la història. I no cal ni parlar dels tòpics que com una capa d´amable i viscosa gelatina han disfressat una realitat que les dades ben documentades i clarificadores de Vicent Cucarella han posat sobre la taula de l´opinió pública.
Evidentment, els polítics que ens han governat han sigut i són conscients de l´oprobiós greuge que la discriminació en el finançament autonòmic causa als valencians.
Però clar, sempre han primat més els interessos partidistes, el joc i les relacions de poder amb Madrid, que el benestar dels ciutadans. La ridícula influència que han tingut en les negociacions amb el Govern, a més de les covardies pròpies dels partits amb estructures orgàniques centralitzades, han fet que la discriminació ens resulte encara més insidiosa en els moments actuals de crisi econòmica. En definitiva „explica Vicent Cucarella„ els dos partits que fins ara ens han governat han acabat sent servils al Govern central.
Però anem a les xifres, que és el moll de l´os de l´assumpte. O millor dit, algunes xifres, perquè al capdavall són tan aclaparadores que hem de seleccionar i sintetitzar. En primer lloc, tenim un dèficit fiscal negatiu (aportem a l´estat més del que rebem) i una renda per capita que amb poc més de 19.800 euros és un 12 per cent més baixa que la mitjana estatal.
Segons l´autor de l´estudi, «els valencians som l´únic territori on es presenta conjuntament un saldo fiscal negatiu i una renda per capita inferior a la mitjana. És a dir, estem sent espoliats per a finançar altres comunitats autònomes més riques o per a reforçar una elevada solidaritat que no es practica amb nosaltres». Encara més. Tenim un important sector agrari ( i problemes en altres sectors productius) que no ha rebut mai ajudes diferencials, com és el cas d´Andalusia i Extremadura amb el PER o les ajudes a la mineria d´Astúries i Lleó.
El sistema de finançament autonòmic al llarg del període 2002-2013 ens ha perjudicat amb un 7 per cent, una xifra que equival a uns 800 milions anuals. Aquesta ignomínia ha incrementat el dèficit públic en 11.600 milions d´euros, ni més ni menys. Les despeses en grans esdeveniments i altres infraestructures han sigut de 2.700 milions. La corrupció i el malbaratament dels diners públics lligat a la gestió del PP dels últims anys representa, si de cas, una xicoteta part del deute històric que l´estat arrossega amb els valencians.
Aquest greuge no és qualsevol cosa. Amb la crisi econòmica i les imposicions d´austeritat pressupostària han arribat les retallades en sanitat, educació i serveis socials. Aleshores, la manifesta covardia dels polítics que ens han governat, la seua manifesta mediocritat, l´han pagat, de manera directa o indirecta, els més dèbils: educació, sanitat, dependència, desocupats, famílies amb risc d´exclusió social, famílies desnonades, etcètera...
Sens dubte, el president de la Generalitat, Alberto Fabra, ha reclamat a Madrid aquesta fatal discriminació, però el temor a perdre la cadira política ha primat sobre els interessos dels ciutadans, la reivindicació ha tingut uns límits. Límits que, tanmateix, va ultrapassar tancant la RTVV i deixant sense treball 1.600 persones, a més de liquidar d´un colp un dels drets més essencials dels valencians, com és el fet de tindre una ràdio televisió pròpia.
Encara més. Ens ha visitat el president del Govern, el senyor Rajoy, per a donar suport a la reelecció de l´alcaldessa de València, Rita Barberá, i ningú no ha dit res sobre l´assumpte. No és el moment oportú, com diuen sempre. Ara bé, sí que ha sigut el moment oportú per al senyor Monago, el president d´Extremadura, que ha arribat a un acord perquè el govern de Madrid assumisca el deute històric dels extremenys. El nostre, segons el comité d´experts designat per les Corts Valencianes, ja és de 13.500 milions d´euros.
«Hem arribat a un estat crític que ha de servir per a despertar la consciència col·lectiva valenciana en favor d´una exigència comuna per a aturar l´espoli», conclou l´estudi de Vicent Cucarella. És l´única alternativa possible per a alliberar-nos del complex de »eterna cenicienta de España», com va escriure Tomás Trénor, un dels grans prohoms de la història de València.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine