No és una xifra cabalística, sinó el número de valencians que en 2011 no votaren en les eleccions autonòmiques. 994.657 ciutadans. Han llegit bé la xifra. Si se´m permet l´oxímoron, el partit de l´abstenció hauria sigut la segona força en representació parlamentària. Sorprenent, no?
Pensava en tot això després d´haver votat per correu i mentre passejava pels carrers, no de la vida (com diu el tango), sinó d´Arrecife, bressol de César Manrique. Puix, tot i reconeixent que no votar és una opció tan legítima com qualsevol altra, estic contra un abstenció que mai és asèptica, ja que esdevé a favor o en contra d´algú. Així que, amb la dosi de provocació que comporta „i ara correré el risc de buscar-me uns quants enemics„ propose que l´abstencionista tinga prioritat a l´hora de patir els retalls en les prestacions socials. Al cap i a la fi, si tot l´importa «un cucurucho de maní» (com diu el bolero del trio Matamoros) tant li deu donar una cosa com una altra!
Mai no sabrem si va ser primer l´ou o la gallina. Dit d´una altra manera: si els polítics actuaren per convicció i no per conveniència personal, hauria tanta abstenció? I fent la pregunta a la inversa: si els abstencionistes deixaren de ser-ho i castigaren amb el seu vot conductes inadequades, hauria tants polítics que confonen el seu futur personal amb el futur dels seus projectes? És clar que això també val per als que voten „sector no exempt de despendolats„, atès que eleccions anteriors demostren que no sempre els polítics bandarres són castigats.
Vostès no tenen per què recordar-ho, però jo sí que estic per a contar-ho: en les eleccions andaluses hi hagué 2.266.104 abstencionistes. Si tot seguit els dic que PSOE i PP sumaren 2.473.210 vots, l´abstenció „continuant amb l´oxímoron„ hauria tingut majoria absoluta. Veritat que donen ganes de plorar? Puix sembla que els abstencionistes del País Valencià ens faran traure el mocador el pròxim dia 24. Sort que no hi estaré i, des de la llunyania, les penes perden part de la intensitat.
