Ni medi ambient ni agricultura són estrelles mediàtiques, a excepció dels missatges més sensacionalistes del canvi climàtic o les desgràcies al camp. Tampoc no ho són els protagonistes de la conservació i el conreu, encara que aquestes dues àrees s´han consolidat com a claus sostenibles per la seua implicació en l´escalfament global, la biodiversitat i els recursos naturals, els control dels incendis o la producció d´aliments saludables manginga el paisatge i l´economia rurals.

La incertesa és un altre dels trets que comparteixen agricultura i medi ambient, un horitzó que limita la seua projeccció social i política. Mentre que els valors que defensen tampoc no es troben a l´avantguarda enlluernadora de la innovació tecnològica. Ben al contrari, l´ecologia implica sacrifici i la terra, encara es percep com una activitat poc moderna. Tanmateix, natura i conreus són fonamentals per als nous models econòmics com ara el que reivindica el bé comú, el qual comptabilitza reponsabilitat, generositat, cooperació, sostenibilitat ecològica, etc.

Si combinem medi ambient i periodisme, el resutat és una especialitat comunicativa extremadament molesta i vulnerable perquè ataca els fonaments del model econòmic actual. Per aquest motiu, és lloable el compromís de l´Associació Valenciana d´Agricultors (AVA-Asaja) amb la convocatòria dels seus premis a través de la Fundació Agricultura i Ambient de la Comunitat Valenciana (Fuvama). I enguany que han complit la seua disetena edició, he tingut l´honor de rebre el seu guardó de periodisme ambiental. Resulta admirable la passió de Cristóbal Aguado, president d´AVA, per la defensa el periodisme de qualitat i dels mitjans de comunicació com a garants democràtics i fonamentals transmissors de les veus de la terra al públic en general. Un cavaller en la política agrària valenciana, sempre generós en el seu tracte amb els periodistes i, sobretot, preocupat per conservar «un paisatge verd, cuidat i sa», treballat per persones amb garanties econòmiques.

El sector agrari ha aplaudit l´elecció de la consellera Elena Cebrián pel seu pefil tècnic. I el món ambientalista pot estar satisfet amb el nomenament d´una professional curtida a l´Agència Europea de Medi Ambient i a departaments ministerials, a més, d´apadrinada per Carles Arnal (Els Verds-Equo) des de Compromís. Sense cap precedent, reconec l´emoció en descobrir que aquesta dona discreta, humil i ben preparada agafa el timó ambiental valencià, perquè, cal no oblidar que és filla de Palmira Calvo i Rafa Cebrián, militants històrics, actius i compromesos en la defensa de la natura, l´excursionisme i el patrimoni, i persones excepcionals. Elena Cebrián ha afirmat que el medi ambient «ha de pasar al primer pla com a oportunitat de futur i no com a limitació de l´autèntic desenvolupament». Benvinguts són l´autenticitat i el compromís per la natura i la terra.