Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

El sofriment dels bous com espectacle

El qüestionament dels bous com espectacle va obrint-se camí. Així, alguns ajuntaments s´estan plantejant el tema. El debat, que fins no fa gaire estava dins dels marcs de l´ètica, ha entrat a les institucions. Són símptomes de canvi que cal considerar. Hi ha molts elements que valorar ja que als darrers anys de poder de la dreta es va intentar que els bous al carrer es declararen be d´interès cultural, con que les universitats i les entitats culturals es van oposar, el PP decidí anar per la via de enmig, i per llei, sense seguir la legislació de patrimoni, es declarà com a tals.

El problema de fons afecta a totes les modalitats taurines tal i com es practiquen, però on resulta més evident la vulneració dels drets del animals és a les modalitats dels bous al carrer, al ser una pràctica que ha anat proliferant a molts pobles del país. A iniciativa pròpia, ja que el govern del PP no ho va demanar, el Consell Valencià de Cultura féu al 2009 un informe. El motiu fou l´estudi de la normativa d´espectacles taurins, defensada davant la comissió corresponent pel Conseller d´Interior Serafín Castellano. Al final, quedà un document de mínims que, entre altres elements, va concloure que la modalitat del bou embolat deuria desaparèixer ja que del dolor innecessari del bou es feia espectacle.

Malgrat que l´informe era de mínims i va ser aprovat amb els vots de la majoria dels membres, inclosos els de la majoria dels consellers que devien el càrrec al PP, com van veure el Govern valencià del PP continuà «erra que erra» fomentant i finançant els bous carrer a tot arreu.

Ara que entrem a un nou cicle, les autoritats que tenen responsabilitats públiques no poden eludir el problema. Cal, doncs, anar fent un debat assenyat, òbviament. També afegiríem que hi ha altres manifestacions culturals educadores que no afecten a drets de persones o animals. El poders locals tenen competències per programar les seus festes i espectacles recreatius, i deurien fer-ho en funció de facilitar un tipus d´esplai compatible amb els temps i els valors de la civilització. La UNESCO ha anat marcat límits en la matèria, no estaria de més consultar a eixa altra instància internacional

Tenim una norma de les senyes d´identitat que declara el bous al carrer bé cultural, un motiu més per a la seua derogació. Disposem d´altres normes més equilibrades a aplicar en matèria de patrimoni, de llengua i altres continguts que afecten al nostre llegat cultural. Raonant, argumentant, es podran prendre les decisions, cosa ben diferent del comportament autoritari i irracional del gran impulsor del bous, l´exconseller „per fortuna!„ Serafín Castellano, un personatge que va caure en desgràcia i està imputat pels seus excessos a favor dels seus amics de caceres.

Compartir el artículo

stats