La investigació i l´economia valencianes estan passant per moments més complicats que les de la resta de l´Estat per motius que ja coneixem. Amb el nou Consell s´obri un període de canvis necessaris que ja s´estan fent evidents en diferents àmbits. Aquesta carta té per objectiu cridar l´atenció sobre la investigació i el desenvolupament valencians com motor del canvi econòmic. Un motor no només per al present o el futur immediat, sinó per l´avenir del nostre poble.

En un món en què hem deixat de ser competitius necessitem posar la llavor del futur, que no hauria de passar només pel turisme i els serveis. L´economia sostenible depén en gran mesura de la capacitat d´innovar, d´inventar, de generar idees i formar persones que les puguen generar. Els països europeus millor posicionats han sabut fer això des que ací encara estàvem amb la contrareforma.

Des del món de la recerca entenem quines són les prioritats; assumptes com la pobresa, la sanitat pública i l´educació haurien de tindre la prioritat. Tot i això, fins i tot si no hi ha molts diners, hem de començar a pilotar el nostre futur a través de l´educació i la recerca. Cal marcar el camí potenciant la recerca aplicada, sí, però també la recerca en ciències bàsiques, que són no res menys que el primer pas del desenvolupament de les aplicacions posteriors: el que ahir va ser ciència bàsica hui és ciència aplicada. El món que ens envolta està farcit d´exemples: sense els bojos que van desenvolupar la física quàntica no hi hauria ara medicina nuclear, per dir-ne un. I cal no oblidar un aspecte més fonamental de la ciència bàsica, com és la seua potencialitat com una via de comprensió del món en què vivim basada en la raó.

Cal donar un senyal de quina és la direcció que volem prendre. El camí que hem de recórrer necessita la reactivació dels menystinguts Plans Valencians de Ciència i Innovació, definint de manera realista unes poques accions inicials fonamentals i factibles. La ciència, contràriament al pensament comú, no es basa principalment en tecnologia i aparells sofisticats, sinó en les persones: investigadors i investigadores joves, formats al llarg d´anys d´inversió pública als quals cal donar oportunitats mitjançant, primer, d´un programa competitiu i valoritzat de contractes predoctorals, i després, d´un altre programa de contractes postdoctorals perquè els nostres doctors puguen eixir a l´estranger a aprendre més i tornar amb l´experiència adquirida, o bé també contractes per a doctors estrangers que puguen fer les seues estades postdoctorals a les nostres universitats i dur-nos la seua experiència.

Tot aquest talent i formació científica necessiten un entorn de treball que ha de ser propiciat per un programa valencià de projectes científics, seriós i realista, que recolze els grups actius i amb projecció, i en què els joves investigadors tinguen un paper destacat. Aquests fonaments d´un Pla Valencià de Ciència haurien de tindre un pilar més: un programa que facilitara i contribuïra a l´estabilització dels investigadors amb un alt nivell a les nostres universitats i centres de recerca.

Aquest és el canvi de rumb que trobem necessari per a definir un nou horitzó de benestar i desenvolupament, allunyat de models anteriors. Un model que aposte per la ciència com l´única eina de futur, i que tinga present que aquesta comença per les persones que la fan i que eixe capítol humà no es pot improvisar, sinó que requereix l´esforç i la inversió de tota la societat al llarg de molts anys.