Aquestes últimes setmanes, els mitjans de comunicació van plens de notícies que intenten esbrinar si el Consell aconseguirà reobrir la televisió i ràdio públiques el 9 d´octubre. De fet, s´ha publicat que José María Vidal, vicepresident executiu de l´Alt Consell Consultiu, l´òrgan encarregat de trobar la fórmula, hauria realitzat una oferta al comité d´empresa amb la que pactar una reobertura parcial de Ràdio Televisió Valenciana en aquesta data. És a dir, i aprofitant la nova terminologia política, semblaria que estem fixant el focus en el quan, però no en el què: el model de mitjans públics que desitgem atorgar-nos.

Els valencians gaudim d´una segona oportunitat: concebre uns mitjans públics nous al mateix temps que reordenem el sector privat. I per a fer-ho no ens mancaran idees. El trist tancament de RTVV va estimular la publicació de diversos treballs sobre quin model de mitjans hem de tindre. Aprofitem-los. I qui ací escriu, que ha participat en un, no pretén agranar cap a casa. Ni molt menys. En tots els documents publicats hi ha elements positius. Utilitzem-los. I també desitge remarcar que aquesta reflexió no pretén obviar la complexitat jurídica que envolta RTVV. Però eixe tampoc ha de ser el debat principal. La realitat jurídica s´ha de tindre en compte, evidentment, però primer cal disposar d´un model.

A les nostres mans es troba l´oportunitat de concebre una corporació d´avantguarda, una empresa pública que esdevinga una eina de cohesió social; i no podem perdre aquesta oportunitat. A hores d´ara però, la majoria dels esforços estan destinant-se a trobar el camí per poder reiniciar les emissions el 9 d´octubre, un objectiu molt complex i que exigeix de grans dosis d´energia, de les quals potser ja no disposarem quan calga definir el model. I aquest és el perill, que abocats a resoldre un problema, el vertader repte esdevinga secundari. Alliberem-nos doncs, i alliberem també al Consell, d´urgències que a la fi poden esdevindre un parany. Rebaixem la pressió i gestem uns mitjans públics vertaderament nous.

Evidentment, existeix l´opció de començar a emetre el 9 d´octubre i després realitzar el procés d´adaptació del model i d´elaboració de tota l´arquitectura legal que ha de redefinir la relació entre els mitjans de comunicació públics, el Consell i les Corts. Però, segurament aquesta és una tasca massa complexa per sumar-hi una dificultat més.

De la mateixa forma, algú pot adduir que el govern socialista presidit per Rodríguez Zapatero va introduir certs canvis a Radio Televisión Española mentre aquesta estava en funcionament. I és cert. Però aquelles modificacions no tenen res a veure amb la revolució que requereix RTVV. No cal dir que si la fórmula transitòria que idee l´Alt Consell Consultiu inclou l´inici de les emissions alhora que garanteix el posterior debat sobre el model, aquest haurà trobat un camí profitós. Però no ho tindrà fàcil. Hem de recordar que aquest recorregut haurà d´incorporar la posada en marxa de tot el cos normatiu, entre ell una nova llei de l´Audiovisual, i la legislació que reordene i impulse el sector audiovisual privat.

I és cert que amb el debat sobre el model que aquest article proposa, potser el 9 d´octubre no disposem d´emissions. Però, realment existeix eixa urgència? Recordem que molts ciutadans, precisament aquells que més van defensar RTVV durant el tancament, no sentien cap empatia envers Canal 9 i Ràdio 9. És per això, que ara hem d´oferir-los uns mitjans públics amb què de veritat no perceben que torna el mateix o alguna cosa semblant. Ara que disposem d´una segona oportunitat, seria bo que no la desaprofitàrem.