Per als valencians i les valencianes, el principal problema és la desocupació. Que prenguen bona nota les persones que es dediquen a la política. La preocupació per altres qüestions socials està a molta distància d´aquest problema.
Segons l´Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre de 2015 ha baixat la desocupació, però molt poc. Al País Valencià, encara hi ha 558.400 persones aturades. Si anem al detall de les dades podem comprovar que aquesta mínima milloria està acompanyada de fenòmens summament dramàtics, com ara l´extensió de l´atur de llarga durada.
Se sol anomenar «atur de llarga durada» a la situació de desocupació que dura més d´un any. Al principi de la crisi econòmica, les persones en situació d´atur de llarga durada eren relativament poques: només una de cada sis persones desocupades. Aquesta proporció ha anat pujant paulatinament. Ara ja en són quasi quatre de cada sis. En total, 342.900 persones. En són moltíssimes persones.
Aquesta quantitat de persones, els aturats i les aturades de llarga durada, és, per exemple, equivalent a la meitat de la població de la ciutat de València, és una quantitat major que els habitants de la ciutat d´Alacant, més del doble que la població de la ciutat de Castelló, cinc vegades els habitants de Benidorm o Sagunt, o més de deu vegades la gent que viu a d´Aldaia, Ontinyent o la Vall d´Uixò.
Els aturats i les aturades de llarga durada cada vegada són de més llarga durada. Al principi de la crisi la quantitat de persones que portaven més de dos anys desocupades era menor que els que portaven un any. Ara la situació s´ha invertit greument: per cada persona que està aturada entre un i dos anys hi ha tres persones que porten més de dos anys en la desocupació. Heus ací un drama social de primera magnitud.
El problema de l´atur, en general, i el de llarga durada, en particular, s´hauria d´haver esmentat explícitament a l´Acord del Botànic i s´hauria d´haver proposat un pla d´actuació específic. No hi ha prou amb la retòrica del nou model productiu, ni serveixen les apel·lacions al treball de qualitat o al salari digne quan no hi ha ocupació. És urgent un pla d´emergència front al drama de l´atur de llarga durada. No cal esperar a l´EPA següent.
