La conservació i regeneració de l'espai forestal, que suposa un 50% del nostre territori , ha de ser un eix estratègic en la lluita contra el canvi climàtic, contra la desertització i per al manteniment del paisatge i l'economia rural valenciana. El bosc mediterrani, la forest valenciana té un component bàsic ambiental i paisatgístic, una funció social ecològica, i poc interès extractiu. Un arbre autòcton del bosc mediterrani es calcula que fixa uns 300 kg de CO2 durant el seu creixement. La protecció i regeneració de la cobertura forestal i protecció del sòl de les muntanyes valencianes ha de ser l'estratègia més que necessària i urgent en la lluita contra el canvi climàtic. Ha de ser un dels eixos fonamentals de la política forestal en els futurs anys.
Ens cal un nou nou marc legislatiu que reforme la Llei Forestal Valenciana, per afavorir la participació i cor responsabilització dels agents socials implicats en el bosc valencià (Generalitat, propietaris privats, ajuntaments i professionals del sector) i el repartiment de les càrregues i els beneficis socials generats. La riquesa del litoral ha d'arribar als propietaris privats i ajuntaments rurals que mantenen els espais forestals. Si apliquem el principi de la UE de qui contamina paga, també hem d'aplicar l'altre principi de justícia social de qui ofereix serveix ambientals al conjunt de la societat valenciana ha d'estar compensat. Caldrà establir mesures positives per assegurar als propietaris de bosc i terres de muntanya una renda familiar garantida, al temps que la nova Generalitat sorgida de les eleccions del mes de maig hauria de proposar-se un augment exponencial dels pressupostos en matèria forestal i el foment de la gestió compartida i provada del bosc valencià.En els darrers vint anys, la Generalitat en mans del PP de Zaplana, Camps i Fabra han dedicat menys de 10 euros per Ha./any de bosc quan caldria aproximar la inversió pública a uns 60 euros per Ha/any al llarg dels quatre anys de cada legislatura. Un nou Pla Forestal Valencià hauria d'estar consensuat en el marc d'un reactivat Consell Forestal Valencià, previst en la llei vigent i que l'any 2004, després de no constituir-se mai, va estar desaparegut al si del Consell Assessor de Participació i Medi ambient, de trista vida.
A prinipis d'any, el govern de Rajoy ha aprovat una reforma de la Ley de Montes que permetrà la reclassificació de sòl forestal en terrenys urbanitzables, diuen que per interès públic, al temps que deixen sense funcions reals davant dels incendis forestals als professionals que més saben del bosc com són els agents forestals. L'oposició d'Els Verds i de tot el moviment ecologista i amants dels arbres és rotunda a aquesta reforme del PP. En temps de canvi climàtic no hi ha major interès públic que protegir, conservar i restaurar les masses forestals, autèntics sumidors de CO2 i garants d'humitat en el medi.
Justament al contrari que vol el PP, que tornaria a posar en risc molts llocs de muntanya per possibles especulacions futures, ha de ser la prevenció dels incendis forestals la primera línia estratègica de la política forestal. La silvicultura preventiva ha de passar al primer pla de la política forestal en les muntanyes públiques i també en les privades.
Els informes forestals diuen que més d'un 80% del bosc valencià no està ben preparat contra els incendis forestals, arribant a 1 milió les hectàrees amb total absència de qualsevol tipus de tècnica silvícola, d'un total de 1.217.000 hectàrees de la superfície forestal valenciana. A majors inversions públiques en la prevenció d'incendis, hem d'acompanyar l'augment de les subvencions a les tasques preventives dels propietaris privat i als Ajuntaments. Un incendi com el de la Sierra de Gata que acaba amb 7.500 ha de bosc hauria de ser suficientment incentivador per acometre urgentment una nova política forestal.
Els Verds, demanem al nou govern valencià la posada en marxa real de la reforestació del bosc, amb importants inversions en tasques manuals de silvicultura preventiva, plantacions controlades d'espècies autòctones i reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians. Un bosc valencià protegit contra els incendis forestals i recuperat és una font energètica renovable de biomassa, per alguns sectors industrials, així com per a les poblacions rurals de l'interior, al temps que sumidor de CO2 és, a més, una font d'ocupació important per a sectors laborals ara desocupats per la crisi de la construcció i l'agricultura. I per si tornaria la febre constructora hauríem de declarar sòl no urbanitzable i protegit durant 100 anys tot aquell terreny que haja patit un incendi forestal, just el contrari del que ara pretén l'agònic PP des de Madrid. El més que evident canvi climàtic reclama que els governs progressistes es posen urgentment a la tasca de minorar les seves dramàtiques conseqüències per a tota la societat i el territori.
