Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tot pla i a peu pla

Estant almorzant, Cèlia, l´ama de la cafeteria on esmorze, m´apunta una locució per a esta columneta, «tot pla». Em sona, però li demane que me la diga en el context que ella ho diria. Ella és madrilenya i benissera d´origen i alzirenya de residència, i li agraden molt les expressions genuïnes i el valencià pla. Em conta que la primera vegada que va sentir eixa expressió a Alzira va ser a un home també de la Ribera, de Benicull. A la pregunta: «Com va això, tio Pere?», ell li contestà: «Perfecte, tot pla», és a dir que tot anava molt bé, la faena, la salut, etc. Curiosament, després d´eixe dia, en un bar d´Alzira també, on almorzen llauradors, jornalers i gent de pas cara l´estació, he tornat a sentir eixa locució. Trobe que és una expressió molt pròpia del nervi i la singularitat de la nostra llengua, representativa de la nostra rica fraseologia, que mereix ser catalogada en els nostres reculls normatius. El Diccionari català-valencià-balear inclou l´expressió «trobar-ho tot molt pla», com a «trobar-ho molt fàcil», de significat paregut. Alguns governants, especialment quan gaudien o creien que gaudien de poders duradors i hegemònics, devien trobar-ho tot molt pla, sense obstacles, i robaven a mans plenes, però ja s´ha vist que les planures polítiques també tenen els seus clavills i les seues barreres de seguretat.

Una altra locució molt nostra és «a peu pla» i, més completa, «entrar a peu pla», és a dir «a nivell del lloc pel qual es camina sense haver de pujar ni baixar», «al mateix nivell». «En la cova s'entrava a peu pla»; «m´agraden les plantes baixes per a viure, perquè entres i les recorres a peu pla, sense escalons ni rastells». Això pensaven (i pensen) els i les corruptes, que podien (i poden) entrar a peu pla en tots els lloc i especialment en l´erari públic. Els hòmens i les dones també podem ser plans i planes, però amb dos significats ben diferents: Un «home pla» pot ser un senyor de «tracte fàcil, senzill, accessible». Se sol dir dels que, per la posició social, formació o bagatge cultural o educatiu, podria esperar-se el contrari. «Els Cervelló sempre han tingut una bona posició, però és gent molt plana en el tracte». Però un «home pla» també es podria dir dels de condició humil, de condició socioeconòmica inferior, però això queda molt antic, millor que ens quedem amb l´accepció d´home tractable, humà, etc., siga de la condició social i econòmica que siga.

Compartir el artículo

stats