M ´he assabentat del traspàs d´Eduard Pérez i Lluch, una persona que va dedicar grans esforços per salvar i mantenir el nostre patrimoni cultural. Veí del barri de Campanar, va investigar a fons les alqueries i la problemàtica de l´horta, on descobrí l´important mural del Molí dels Frares a la Partida de Dalt, fent tot allò que va poder per aconseguir el reconeixement d´aquesta troballa. La dictadura de ciment i la rajola, però, impulsada a partir dels anys noranta pel govern de Rita Barberà, seria implacable de forma que a hores d´ara d´aquella horta queda poqueta cosa.
Eduard participà a la lluita per evitar la destrucció de la zona del Pouet de Campanar, on els negocis immobiliaris feren el seu agost, deixant sols algunes alqueries i construccions aïllades i fora del context, cas del Molí el Frares o el mateix Pouet. He llegit que hi ha projectes i interès del nou equip de govern municipal per dignificar i posar en valor allò que hi resta. Segur que Eduard se sumaria a eixa tasca, com molta gent més que tant al meu barri, Campanar, com altres indrets del país, són conscients del valor que representa la vivenda rural i els entorns d´horta que tenim.
En un moment de canvis municipals com el que estem encetant, que ha obert perspectives generant il·lusió, trot i tenint presents les dificultats econòmiques i prioritats socials, exemples com el d´ Eduard i com he dit de tantes altres persones, ens deu ajudar a anar a fixar línees de treball envers allò que si és llegat cultural i, alhora, pot resultar opció productiva, com es veu al cas de l´Horta de València. Ve al cas, doncs, citar com a la legislació valenciana es preveu un Pla d´Actuació Territorial específic per a l´Horta i com, tanmateix, als calaixos de l´administració hi ha un projecte gestat amb participació ciutadana i una proposta legislativa popular que no prosperaren per l´obstinació de la dreta.
Horta, alqueries, riuraus i tantes altres formes de cultura agrària tradicionals han restat en l´oblit, en ocasions han caigut pel pas del temps o han estat destruïdes per l´urbanisme expansionista. Així, hem anat perdent allò que va ser resultat de la feina de generacions de valencians i valencianes. Tal vegada la manca de mitjans no afavoreix la recuperació; al meu parer, però, podem actuar en relació a la consciència de la gent. Fins ara no s´ha donat importància a aquestes qüestions, com va ocórrer a principis dels anys noranta en aquella lluita del Pouet de Campanar. Ara, des de les instàncies municipals, cal fixar criteris, generar estima per allò que representa el llegat cultural de l´horta, creat per un poble que visqué de la terra.
