08 de septiembre de 2015
08.09.2015

"Maleït el qui viole el dret dels forasters"

08.09.2015 | 04:15

Així defensa el llibre del Deuteronomi el dret sagrat que tenen els forasters de ser acollits amb humanitat. I és que aquestes últimes setmanes, a Europa estem vivint la pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial. Els milers i milers d´hòmens, dones i xiquets, molts dels quals ofegats al Mediterrani, abandonen Síria degut a l´horror de la guerra i de la fam. El papa Francesc ha denunciat diverses vegades l´èxode d´aquestes persones, «hòmens i dones com nosaltres, germans nostres que busquen una vida millor, famolencs, perseguits, explotats, víctimes de la guerra». I és que l´actitud d´indiferència d´Europa amb els refugiats sirians, com ha denunciat també el papa, «és del tot immoral». Com ho va ser fa uns anys la guerra dels Balcans, els camps de concentració nazis, els gulags de la Unió Soviètica o la guerra de Ruanda. Davant el drama dels refugiats sirians, Càritas, la Confer i Justícia i Pau han denunciat «l´estrepitós fracàs d´una política migratòria indecent, sostinguda pel discurs de la por».

També el Servei Jesuïta a Migrants ha denunciat les devolucions en calent, «una pràctica moralment inacceptable», i ha proposat una sèrie de mesures que poden ajudar a pal·liar el drama dels refugiats. Entre aquestes propostes hi ha l´accés a la sol·licitud d´asil, accions clares i contundents contra les xarxes de tràfic de persones i de prostitució, acords de cooperació i de readmissió, ja que la majoria de persones que fugen dels propis països ho fan degut a les guerres, la fam o les dificultats a l´hora de salvaguardar els seus drets bàsics. Però sobretot cal «reforçar una política de cooperació i de solidaritat amb els països en situació de major dificultats», que possibilitaria que milions de persones no es vegeren forçades a deixar la pròpia terra, vivint en molts casos calvaris personals i familiars. El Servei Jesuïta a Migrants també proposa una més gran inversió en integració, per facilitar una bona convivència social en les nostres ciutats, plurals i multiculturals, així com un desenrotllament de l´hospitalitat, tan present al llarg de tota la tradició cristiana.

La situació que viu actualment Europa ¿no és deguda, en gran part a la nostra indiferència amb els qui sofreixen, a la nostra avarícia i al nostre egoisme? ¿Qui va propiciar la Guerra del Golf, el 1991, i la invasió de l´Iraq, el 2003, amb la mentida de l´existència d´armes de destrucció massives? ¿No van ser aquestes accions bèl·liques les que ara estan provocant aquest èxode tan tràgic? ¿Quins governs, d´una manera immoral, van vendre armes a aquells països que ara estan perseguint els cristians i que provoquen el terror i la fugida d´aquests refugiats? El papa ha demanat reiteradament a Europa una més gran implicació «per acabar amb la contínua pèrdua de vides humanes», tot recordant-nos aquelles paraules de Jesús: «Era foraster i no em vau acollir» (Mt 25:43). I també aquelles altres del profeta Jeremies: «No useu la violència amb l´estranger» (Jr 22:3).
Encara estem a temps de donar una resposta evangèlica i, per això mateix, humana, a la crisi dels refugiats. Una resposta basada en la solidaritat i en la fraternitat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine