08 de septiembre de 2015
08.09.2015

Quan el color de la pell impressiona

08.09.2015 | 04:15

Hi ha una notícia que ha commogut recentment la societat. Es tracta de la fotografia que retrata un xiquet mort a les costes turques. Fa pensar al voltant del futur que heretaran les novelles generacions. Impulsa perquè els pares reflexionen sobre el que estan ensenyant els fills. A uns i a altres els mostra que l´egoisme s´apodera de l´ésser humà sense que ningú i res ho puga evitar.

No fa molt presentava una Cavalcada Popular a Albalat dels Sorells. Una comparsa composta per xiquets i xiquetes estava disfressada de pintures i es titulava «Nosaltres què pintem?». Una profunda frase que superava la sàtira de l´acte i a la qual esta cruel humanitat continua sense contestar. Després de mil·lenis d´existència, encara existixen els èxodes. Els habitants han d´abandonar les seues terres per a fugir de la violència. S´han curat malalties mortals i s´ha inventat allò que semblava no inventable. Tanmateix encara a vora mar es deixa que apareguen innocents morts.

Si un fet com este resulta trist i impresentable, encara ho és més que tot es quede en un fotograma. El fet que el color de la pell i la indumentària impressione a Occident perquè el compartix i perquè les seues penyores són semblants a les de l´innocent, significa que queda molt a dependre. Dia a dia apareixen infants africans que sols tenen pell, mosques al davant i la mirada moribunda. Sens dubte afecta vore´ls. Però no suficientment com per a solidaritzar els pobles contra les actituds molt sovint egoistes dels governs. Els mandataris saben de xifres i obliden que darrere hi ha persones famolenques, innocents i pacífiques que són víctimes de conflictes i desastres evitables. Els ciutadans i les ciutadanes s´encullen i no fan un pas endavant. Tal volta fins que veuen fotografies com les de fa uns dies. Aleshores es reunixen en col·lectius i aconseguixen que els governants, immòbils en molts casos a les injustícies universals, reaccionen. Resulta positiu el canvi però potser no suficient. Ha d´ensenyar que tot es pot i alhora ha d´aprofitar per no esperar a tanta tragèdia per a dependre. Nosaltres no és sinònim de persones blanques, que visten vaquers o en alguns casos corbates. També nosaltres són els que tenen una altra pell o una altra roba, els qui posseïxen llengües molt estranyes o viuen en societats totalment diferents.

El fotograma ha obert una nova mirada d´un conflicte que ningú ja volia vore. Ha encetat els ulls a la desgràcia humana. Tot un repte lloable. No obstant això, resulta penós que haja sigut una pell blanca i una roba occidental la que haja encoratjat al món, des dels poderosos als més insignificants. Confiem que eixa llum siga el principi per a una nova manera d´entendre la Terra i la convivència humana. Almenys que aprofite per minvar o exterminar el conflicte de Síria. Serà difícil però suposem que obrirà el camí perquè quan algun dia la xicalla pregunte «Nosaltres què pintem?», hi haja una resposta, encara que siga reduïda o simple. Ells i la humanitat la mereixen.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine