10 de septiembre de 2015
10.09.2015

Per la igualtat a la política lingüística valenciana

10.09.2015 | 04:15

Segons la normativa vigent, al territori valencià hi ha dues llengües oficials: el castellà i el valencià. Tanmateix, les polítiques dels governs valencians han estat especialment preocupades a vetlar per la protecció de l´oficialitat d´una d´elles, el castellà. Aquesta preferència s´ha amagat darrere un marc discursiu que gira, principalment, al voltant del principi de llibertat: excepcions al valencià, llibertat d´elecció de la llengua en l´educació, en les relacions amb l´administració, etc. Un principi fàcil de digerir pels membres d´una societat que es fonamenta en l´economia del lliure mercat.

Aquesta llibertat d´elecció lingüística, però, mai no ha existit en absolut per a ningú. Les persones usuàries del valencià no disposen d´aquesta llibertat. Però tampoc les persones monolingües en castellà poden triar quina llengua oficial emprar: només en saben una. Ni existeix, ni s´han posat els mitjans per aconseguir una capacitat real d´elecció lingüística universal.

No podem triar llengua com qui tria mòbil. De fet, qui ha pogut triar la llengua en què va aprendre a parlar per primera vegada? Les llengües són béns comuns: ni privats, ni públics. No són de ningú en particular (tampoc de l´estat o les seues estructures): pertanyen a la comunitat usuària. No són divisibles en l´ús: quan ens incorporem a un grup, no hi ha tantes llengües com membres del grup, tendim a usar-ne una. Tampoc no són les llengües béns de suma zero: disposar de capacitats comunicatives en una llengua ni impedeix, ni dificulta (més aviat facilita) disposar-ne en una altra; ni la possessió de competències lingüístiques d´una persona redueix (més aviat incrementa) les possibilitats d´adquirir-ne per altres persones.

Socialment, el principi de llibertat no existeix si no s´acompanya del principi d´igualtat. Una societat només pot ser bilingüe si els seus membres són igualment bilingües. Una persona que és monolingüe en castellà no tria en llibertat la llengua per comunicar-se, només té una opció: el castellà. Una persona que és bilingüe en castellà i valencià tampoc pot triar la llengua en què es relaciona davant una persona incompetent en valencià. El resultat és molt evident: les dues usen el castellà. Defugir el principi d´igualtat en la política lingüística valenciana només té una conseqüència possible: la progressiva substitució del valencià pel castellà.

Una societat com la valenciana, que es declara políticament bilingüe, si és honesta, ha de garantir que totes les persones que treballen a les administracions públiques siguen competents en les dues llengües oficials. També ha de posar mitjans perquè el funcionament del sistema social (mitjançant el sistema educatiu i cultural, el sistema de mitjans de comunicació, el sistema productiu, etc.) capacite les persones tant en valencià com en castellà. Perquè no és just que algú que és valencianoparlant d´origen arribe a una finestreta de la seua administració pública i es trobe amb algú que diu que no l´entén. Però tampoc ho és que algú que és castellanoparlant d´origen no dispose de les oportunitats relacionals (socials, econòmiques o d´ocupació) que tenen les competents en les dues llengües. Segons dades d´Eurostat, en territori espanyol, per nombre de persones competents, el valencià és la segona primera llengua (després del castellà) i la tercera segona llengua (després del castellà i de l´anglès).

Tota desigualtat de partida demana un tracte desigual per aconseguir un resultat equitatiu. La política d´igualtat exigeix el reforç de la llengua més feble. El castellà compta amb un Estat que la defensa amb vehemència, d´una comunitat lingüística molt nombrosa i militant, i també d´abundants i poderosos mitjans de comunicació, per assenyalar només algunes diferències respecte al valencià. Per evitar que aquestes diferències provoquen la desigualtat lingüística que ara patim, una política d´igualtat lingüística ha d´optar per una ferma preferència pels usos del valencià en tots els àmbits públics.

No ens enganyem per més temps. Sense una política lingüística basada en el principi d´igualtat, qualsevol declaració a favor de la llibertat d´elecció de llengua o de defensa del valencià és pura retòrica. O, si preferiu, una gran mentida. Canviem el marc discursiu de la llibertat pel de la igualtat, ja.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine