23 de septiembre de 2015
23.09.2015

Perdó Mossén si li he molestat

23.09.2015 | 04:15

Vaja sermó d'alt voltage ha escrit  en estes pagines el monjo valenciá „de l'Alcúdia„ Josep Miquel Bausset, que està en el monestir de Montserrat. perquè supose que és on mes prop dels seus plantejaments nacionalistes  ha trobat per a eixa fe de  què parla en el seu escrit.
Em vaig permetre parlar de tradicions en el meu article  del dia 18 d'agost  en estes págines i ell m'atacà parlant de la fe. I aprofita eixa fe, de la què pareix té el monopoli interpretatiu, per a jutjar-me i condemnar-me, perquè al ser del PP no tinc salvació possible.
En este cami dins de l'esglèsia catòlica , he aprés moltes coses bones, però  una d'elles és a no jutjar i ser comprensiu amb les faltes alienes. Supose que un monjo encara més, per allò de que haurà d'escoltar gent en confessió „espere que no sols en català„ i el perdó de Déu el donará constantment.

Es veu que li molesta que els del PP tinguen alguna cosa a  vore en Jesucrist i els Evangelis, ja que  no podem anar per eixe camí perquè som tots demoniacs i estem a les portes de l'infern, si és que pensa que eixe dimoni i eixe infern existixen, cosa de què no li he llegit res fins a la data.
Crec que no deia res que no fóra  comprovable i constatable, sense necessitat de posar cites evangèliques portades per a justificar els atacs i la d'algun teòleg fora de l'ortodòxia i que li ve com a anell al dit per finalitzar les seues paraules que pareixen sorgir de la recremor i no d'eixe amor de què parlava Sant Joan de la Creu que, tal vegada, per no ser català no siga del seu coneixement.

No sóc teòleg, ni tinc estudis eclesiàstics, ni em dedique molt a aprofundir en disquisicions filosòfiques, només sóc un cristià corrent que intenta voler a Déu en el dia a dia i seguir el que diu l'Evangeli. I com a polític tinc com a norma, entre atres, les directrius que va establir el Concili Vaticà II en la Gaudium et spes i especialment en el número 75. 

Si dins del PP hi ha gent que no li agrada, allà vosté! Si es prenen o s'han pres decisions que no li agraden, que sàpia que a mi em passa igual. I ho he dit publicament. Per exemple això del avortament que va  aprovar el meu partit al  setembre del 2014 on vaig rebre prou critiques per part de companys per manifestar la meu disconformitat per escrit  o l'atre dia, el del jurament, en que alguna companya del PP em va dir que perquè havia jurat donant un sermó i aclarint-ho em va fer veure que no perguera el temps, que ella estava a favor de l'avortament i no li pareixien bé estes coses (i aixó que es un jurament previst en el Reglament de les Corts en el article tercer del Capitol III).
Ja veu que em pertoca rebre critiques de tot arreu „això entra en el sou i en les creences„ però rebre-les també d'un ministre de Déu perquè no li agrada que parle de tradicions ni de que Jesucrist i els evangelis formen part de la meua vida, és una situació especial que ve a dir-me com está l'Esglèsia en alguns llocs d'esta Espanya en la que vivim. (Perdone si li ha molestat esta paraula „Espanya„ perquè igual pot tindre quelcom de diabólica per a vosté).

No em queda mes que demanar a eixe Déu al que els dos resem que m'ajude a viure la caritat, que no em porte a jutjar cap persona sinó només a ser comprensiu i mes en els que intenten viure seguin el que Jesucrist ens deixa dit, que no coincidix la majoria de vegades amb interpretacions interessades  donades  per pseudoteolegs com el tal Castillo a qui vosté va  fer menció.

Ah, i si vol estar  en el món influint per mitjà de les seues critiques, infundades algunes, només ha d'eixir d'eixe món paradisiac en  què viu, disfrutant de grans paisatges, bona musica  i selectes companyies i dedicant-se a dogmatitzar del que s'ha fet  en la seua Comunitat de naixement que, no acaba d'oblidar per a criticar sovint.

No es preocupe que  ara quan ens facen «paisos catalans» vostè será feliç i podrà aconseguir el paradis en la terra del  què parlava Marx, preludi de l'atre paradis eterne a què espere aspire també com a meta final de la seua vida cristiana.
Ah, i que sàpia que m'agradaria llegir algo escrit per vosté sobre la seua adorada Catalunya que segons pareix no és la Utopia a que fa menció Sant Tomás Moro, sinó una Comunitat on es gasten els diners de mala manera i en uns politics prou corruptes que han estat al front molts anys. I no vull entrar en mes detalls. 
Moltes gràcies per la seua atenció.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine